L'aula i l'alumne, els protagonistes de l'educació

En el sistema educatiu present, són moltes les preguntes que la societat. i més encara els que ens veiem en aquest món, ens formulem. Algunes d'elles són:

1. Per què vol anar a classe l'alumne? Què ha de fer un professor a l'aula perquè l'alumne segueixi volent venir? AEIOU
  • Atenció: El professor ha d'atendre de forma individual a cada alumne, els seus dubtes són els teus. Totes les persones busquem una atenció individualitzada... 
  • Empatia: El professor ha de tenir empatia amb l'alumne. En el sentit de poder connectar amb el seu interès, preocupacions... Saber quan està content, trist... No hi ha aprenentatge sense emoció.
  • Interès: El professor ha de mostrar interès a totes les idees que dóna l'alumne. Inclús les errònies. Nous projectes poden sorgir del seu interès i és aquest el que ha de guiar el camí del curs...
  • Obligatorietat: L'alumne ha de sentir l'obligació en el sentit de què et preocupes si ve, que fas proves per avaluar... Controlar amb estratègies bones; no pas controlar-lo per por. 
  • Utilitat: El professor ha de mostrar utilitat als seus ensenyaments. Han de ser eines útils i no tan sols teòriques. La utilitat pot derivar a més enllà de l'ús del carrer, pot ser intel·lectual o amb suposicions de futur. 

2. On s'educa l'alumne? D'on rep l'educació el nostre alumne? 4xC
  • Carrer: és dels més importants. Ensenya l'empatia i la utilitat. Aquí rau la necessitat d'exigir civisme a tothom.
  • Casa: Ensenya l'atenció i l'interès. Majoritàriament s'ha de mostrar tot allò que ha format el nucli familiar. 
  • Col·legi: Ensenya l'obligatorietat com individu i la utilitat. La rutina serveix com a gestió de temps i optimització de la persona. 
  • Classe: Ensenyar atenció i la utilitat de l'aprenentatge.
Han de ser coherents els quatre ("Ir todos a una como Fuenteovejuna").

3. L'Aula, què passa allà dins?

A l'aula som un en contra d'un grup, parlant com a professor. Quan dius "calla!" a un alumne estàs atacant a un grup quan tu ets un de sol. Si l'alumne té el grup guanyat, és una lluita perduda.

Si el problema amb un alumne és amb un professor, s'ha de pensar qui és el que té el problema; va molt bé diferenciar quan s'ha de dir quelcom per millorar (davant grup classe, a soles, o inclús davant un grup de professors).


L'ambient de l'aula ha de ser agradable, usar poc l'instrument "crit", i fer ús de pauses per convertir l'ambient en agradable.


4. Observació dels alumnes

Ens hem de concentrar amb els alumnes, no de forma passiva, per exemple quins interessos tenen, quines habilitats tenen (tots els alumnes).


La classe sempre ens parla, hem de veure quan hi ha atenció o quan no hi ha. Si existeix audiència baixa, canvia dràsticament de forma proactiva, mai reactiva, és a dir, sense esperar a un fet per estimular una alta participació.

L'objectiu d'un professor no és (si més no, tan sols) donar classes, temes o conceptes; és la d'educar, estimular les ganes d'aprendre... És bo estimular el pensament de com crear una classe a partir d'un objecte. La motivació intrínseca és motivar als alumnes a partir d'un estímul per a l'alumne i lligar-ho a l'assignatura.

L'avaluació d'un alumne ha de seguir un ordre coherent. No s'ha de tirar tota la culpa a l'alumne, el professor pot haver explicat de forma "no estimuladora" per aquell alumne. Després de cada eina avaluativa ha de servir per treure conclusions de com va cada alumne. No s'ha d'esperar al final d'una etapa per saber com poder ajudar a un alumne. El professor no ha de tenir vergonya per admetre els seus errors, la seva incapacitat de no saber explicar, la seva personalitat per no poder arribar a tothom...


Resum
  • S'ha de fer les coses senzilles, clares, concises...
  • S'ha d'acotar els problemes i per cada problema deixar participar al grup per trobar una solució.
  • Escoltar i avaluar l'alumne en cada moment.
  • Ser dirigent (amb totes les formes que existeixen) i usar la teva lògica.
  • Treballar amb equip i sentir-se part de l'equip. "Obligar" a cada individu a ser del grup.


Malauradament amb les ràtios actuals, aquesta individualització i dedicació no és viable sense que el professor i la família inverteixin un temps extra i personal a l'alumne.