Per què celebrem Nadal?
Si bé sabem que el solstici d'hivern ja era celebrat pels pagans fa mil·lennis[1], la celebració més estesa en aquestes dates és el Nadal: una celebració Cristiana que fa coincidir el naixement de Jesús amb quasi el solstici[2].
I aquí rau el motiu d'aquesta entrada, cal celebrar el naixement d'un "home"? Per molt que creguis o no amb Déu, que pensis o no si Jesús era Déu i home, celebrar el naixement d'un home que va donar la vida per millorar el món, crec que paga la pena.
Recordem que Jesús va modificar el rol establert de la creença instaurada, va fer passar d'uns déus colèrics i venjatius a un Déu bondadós, savi i just. I és aquest el motiu que fa que molts creiem amb aquest "ens"; que existeixi quelcom que només desprèn amor i justícia dóna forces per perdonar; dóna esperances per seguir lluitant en aquest camí dur i tortuós, i molts cops agradable i festiu, que es diu vida.
Entre molts grans moments, un gran passatge que m'agrada recordar de forma resumida és el de Lc. 6.27[3]:
Així doncs, resumin, crec que val la pena celebrar el naixement de qualsevol humà que hagi aportat un gra de bondat en aquest món. Per tant, celebrem el Nadal i fem que aquest bé, que han dut milers de persones bondadoses, brilli cada dia més i es vagi fent gran. Alliberem-nos de l'odi i el mal que tenim acumulat dins. Vivim amb amor, alegria i esplanador.
I aquí rau el motiu d'aquesta entrada, cal celebrar el naixement d'un "home"? Per molt que creguis o no amb Déu, que pensis o no si Jesús era Déu i home, celebrar el naixement d'un home que va donar la vida per millorar el món, crec que paga la pena.
Recordem que Jesús va modificar el rol establert de la creença instaurada, va fer passar d'uns déus colèrics i venjatius a un Déu bondadós, savi i just. I és aquest el motiu que fa que molts creiem amb aquest "ens"; que existeixi quelcom que només desprèn amor i justícia dóna forces per perdonar; dóna esperances per seguir lluitant en aquest camí dur i tortuós, i molts cops agradable i festiu, que es diu vida.
Entre molts grans moments, un gran passatge que m'agrada recordar de forma resumida és el de Lc. 6.27[3]:
Vàreu sentir dir: Estimaràs el pròxim i detestaràs al teu enemic. Doncs jo us dic: Estimeu als vostres enemics, beneïu els que us maleeixen, feu bé als que us detesten, i pregueu pels que us persegueixen. Perquè si només estimeu als que us estimen. Quina recompensa té això?És una gran opinió, una gran revelació, un alliberament de l'odi, la rancúnia, el dolor vers l'enemic, el mal interior... I aquesta llibertat produeix un alleujament espiritual, una tranquil·litat emocional que és la recompensa de l'esforç de fer el bé.
Així doncs, resumin, crec que val la pena celebrar el naixement de qualsevol humà que hagi aportat un gra de bondat en aquest món. Per tant, celebrem el Nadal i fem que aquest bé, que han dut milers de persones bondadoses, brilli cada dia més i es vagi fent gran. Alliberem-nos de l'odi i el mal que tenim acumulat dins. Vivim amb amor, alegria i esplanador.
[2]http://es.144000.net/articulos/la_fecha_de_nacimiento_de_jesus_el_cristo.htm
[3]https://www.bible.com/ca/bible/335/luk.6.27-38.bci
https://www.bible.com/ca/bible/335/JHN.3.16-17.BCI