L'habituació de l'hedonisme
"L'hedonisme és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la mateixa existència i un criteri moral." Aquesta és la definició que podem trobar a la Viquipèdia. Però més enllà d'aquest corrent filosòfic també s'ha acceptat com un component psicològic i és el que m'agradaria exposar a continuació.
La felicitat bioquímica consta d'un augment d'hormones i substàncies (oxitocina, serotonina, dopamina...) i en alguns moments la reducció d'algunes altres (cortisol per posar un exemple). No importa que és el que et produeix aquest sentiment, el cervell sempre voldrà més i més d'aquesta sensació.
És per aquest motiu que molts aliments (sucre, grasses...), les drogues (com el tabac, cocaïna...), el sexe... són addictius.
I això em porta a contradir una frase que s'ha estès a tota la societat: "Vull que els meus fills siguin feliços.".
Clar que els nostres joves no han de ser infeliços, però ser feliç radica en aquests canvis bioquímics. I està demostrat, que per tenir el sentiment de "feliç" de forma constant cal augmentar la dosi del reactiu que t'ho ha produït, i aquesta és la base de l'addicció.[1]
Així doncs, la frase adequada seria aproximadament "Vull que els meus fills tinguin les eines per no ser infeliç.". Tot i que sembla una simple modificació, és molt important, doncs no posem el punt de vista a fixar-se en l'hedonisme, i per tant en trobar quelcom per estimular-te constantment (reitero, base de l'addicció). El que fem és posar el punt de mira a trobar estratègies per sobrepassar els moments "no bons" de la vida.
Hem de preparar als nostres joves per enfrontar-se a situacions difícils: la pèrdua d'un ser estimat, els moments d'estrès de la feina, que el que tens planificat no surti de forma acurada. I sobretot, els hem d'educar perquè siguin autosuficients emocionalment, és a dir, que no tinguin dependència de res i de ningú.
Només per posar un exemple que cada cop més joves tenen, la dependència de trobar parella. Són joves infeliços quan no tenen parella, i aquesta necessitat exasperant produeix trencaments ràpids i per tant moments de depressió d'aquesta jove de forma cíclica i constant.
En definitiva, l'hedonisme, com tot en aquesta vida, no pot ser l'única manera d'actuar a realitat del dia a dia. Eduquem en un plaer que es basi en no trobar-se malament, ensenyem que per exemple contemplar un moment de pause és gratificant, que el dinar de cada dia és un regal, que respirar aire fresc és un obsequi de la vida...
La felicitat bioquímica consta d'un augment d'hormones i substàncies (oxitocina, serotonina, dopamina...) i en alguns moments la reducció d'algunes altres (cortisol per posar un exemple). No importa que és el que et produeix aquest sentiment, el cervell sempre voldrà més i més d'aquesta sensació.
És per aquest motiu que molts aliments (sucre, grasses...), les drogues (com el tabac, cocaïna...), el sexe... són addictius.
I això em porta a contradir una frase que s'ha estès a tota la societat: "Vull que els meus fills siguin feliços.".
Clar que els nostres joves no han de ser infeliços, però ser feliç radica en aquests canvis bioquímics. I està demostrat, que per tenir el sentiment de "feliç" de forma constant cal augmentar la dosi del reactiu que t'ho ha produït, i aquesta és la base de l'addicció.[1]
Així doncs, la frase adequada seria aproximadament "Vull que els meus fills tinguin les eines per no ser infeliç.". Tot i que sembla una simple modificació, és molt important, doncs no posem el punt de vista a fixar-se en l'hedonisme, i per tant en trobar quelcom per estimular-te constantment (reitero, base de l'addicció). El que fem és posar el punt de mira a trobar estratègies per sobrepassar els moments "no bons" de la vida.
Hem de preparar als nostres joves per enfrontar-se a situacions difícils: la pèrdua d'un ser estimat, els moments d'estrès de la feina, que el que tens planificat no surti de forma acurada. I sobretot, els hem d'educar perquè siguin autosuficients emocionalment, és a dir, que no tinguin dependència de res i de ningú.
Només per posar un exemple que cada cop més joves tenen, la dependència de trobar parella. Són joves infeliços quan no tenen parella, i aquesta necessitat exasperant produeix trencaments ràpids i per tant moments de depressió d'aquesta jove de forma cíclica i constant.
En definitiva, l'hedonisme, com tot en aquesta vida, no pot ser l'única manera d'actuar a realitat del dia a dia. Eduquem en un plaer que es basi en no trobar-se malament, ensenyem que per exemple contemplar un moment de pause és gratificant, que el dinar de cada dia és un regal, que respirar aire fresc és un obsequi de la vida...
[1] https://easyread.drugabuse.gov/es/content/¿qué-es-la-adicción