El cost de crear material
De vegades, l'atzar et dona una bufetada i, després de deixar-te a tocar del col·lapse, et dona un moment eureka.
Ahir vaig perdre 3 o 4 hores de feina perquè un document de mates es va corrompre. I de la frustració en vaig extreure una petita reflexió sobre la inclusió educativa.
Fa dies que preparo uns materials sobre fraccions amb una mirada DUA per reforçar el constructivisme i contextualització de l'aula: representacions visuals i geomètriques, simbologia, pautes de càlcul, exemples vivencials, regles mnemotècniques...
Sovint es demana al docent que prepari apunts específics, que adapti activitats, que simplifiqui materials...
Però, qui és conscient del temps i del coneixement que exigeix elaborar un material rigorós, accessible i didàcticament coherent al tarannà del quefer del docent?
Escriure mates no és només escriure text. Cal cuidar la notació, les expressions, els parèntesis, les fraccions, les fletxes, les representacions... Un símbol mal posat pot canviar el significat. I fer-ho accessible sense buidar el contingut exigeix encara més criteri.
Si volem respectar els drets d'autor, no podem resoldre-ho fotocopiant un llibre o reproduint-ne les activitats.
Crear materials propis és una feina professional. No és omplir pàgines: és seleccionar, seqüenciar, representar, explicar, anticipar dificultats... i.e. Temps!
El problema no és que demanin adaptacions. És legítim que es demanin. El problema és donar per fet que són fàcils, immediates i que les pot fer qualsevol sense conèixer a fons la matèria ni la didàctica específica.
La bona intenció no substitueix el coneixement.
Quan no hi ha temps, recursos ni coordinació, el risc és acabar simplificant tant que trivialitza el saber o recorrent a materials que no responen a les necessitats reals de l'alumnat.
El DUA no consisteix a fer una fitxa diferent per a cada alumne: consisteix a anticipar barreres, dissenyar opcions d’accés a l’aprenentatge...
La inclusió no es decreta ni es resol trivialitzant ni esgotant el docent. Es construeix amb coneixement, temps, coordinació, responsabilitat compartida...
I sense perdre de vista l'essencial: que cada alumne pugui avançar tant com sigui possible.