Ciao Turó - Jove lleidatà que s’ha fet gran
Ciao
Turó
Jove
lleidatà que
s’ha fet gran
He
viscut la vida a prop d’aquest turó,
on el vent parla baix
amb la pedra antiga,
i el sol de ponent encén cada racó;
amb
una llum que només Lleida abriga.
Aquí,
caminant sense pressa pels camins,
— les muralles confien en
la memòria —
he après que també en els marges humils
un
poble pot alçar la seva història.
La
Seu Vella, senyora del temps i del vent,
m’acollí amb pocs
gestos i pocs parlaments;
i amb cada pas viscut, amb cada
instant,
l’ànima lentament va anar habitant.
Hi
ha tristor, sí —és clar— en dir-te adeu!
Adeu a la boira i
capvespres daurats,
als matins frescos on tot semblava més
lleu,
car el cor s’omplia de silencis gastats.
No
sé quan tornaré a trepitjar aquest pla,
on el secà
tossudament persevera,
però sé que dins meu sempre hi
quedarà
la calma profunda d’aquesta bellesa.
No
ets només pedra ni un alt monument,
ni un claustre immens
desafiant el temps:
ets memòria, ets poble, ets amor
fervent,
ets un turó que resguarda la seva gent.
Marxo
amb els ulls molls, però el cor serè,
he pogut formar part de
la teva vida.
De la Seu Vella sempre sento el seu alè:
un
so des del cor que ni el temps liquida.
Ciao,
Turó, company de la meva vida
–et diu un jove lleidatà que
s’ha fet gran–
El temps em separa de la teva pedra,
però
la Seu em continuarà ressonant.
Estructura
sil·làbica i mètrica
Ciao
Turó
Jove lleidatà que s’ha fet gran
He
/ vis/cut / la / vi/da / a / prop /d’a/quest / tu/ró, (12)
on
/ el /vent / par/la / baix / amb / pe/dra / an/ti/ga, (12)
i /
el / sol / de / po/nent / en/cén / ca/da / ra/có; (12)
amb /
u/na / llum / que / no/més / Llei/da / a/bri/ga. (12)
A/quí,
/ ca/mi/nant / sen/se / pre/ssa / pels / ca/mins, (12)
— les /
mu/ra/lles / con/fi/en / en / la / me/mò/ria — (12)
he /
a/près / que / tam/bé / en / els / mar/ges / hu/mils (12)
un /
po/ble / pot / al/çar / la / se/va / his/tò/ria. (12)
La
/ Seu / Ve/lla, / se/nyo/ra / del / temps / i / del / vent,
(12)
m’a/co/llí / amb / pocs / ges/tos / i / pocs /
par/la/ments; (12)
i / amb / ca/da / pas / vis/cut, / amb /
ca/da / ins/tant, (12)
l’à/ni/ma / len/ta/ment / va / a/nar
/ ha/bi/tant. (12)
Hi
/ ha / tris/tor, / sí / —és / clar— / en / dir/-te / a/deu!
(12)
a/deu / a / la / boi/ra / i / cap/ves/pres / dau/rats,
(12)
als / ma/tins / fres/cos / on / tot / sem/bla/va / més /
lleu, (12)
car / el / cor / s’om/pli/a / de / si/len/cis /
gas/tats. (12)
No
/ sé / quan / tor/na/ré / a / tre/pit/jar / aquest / pla, (12)
on
/ el / se/cà / to/ssu/de/ment / per/se/ve/ra , (12)
pe/rò / sé
/ que / dins / meu / sem/pre / hi / que/da/rà (12)
la / cal/ma
/ pro/fun/da / d’a/ques/ta / be/lle/sa. (12)
No
/ ets / no/més / pe/dra / ni / un / alt / mo/nu/ment, (12)
ni
/ un / clau/stre / im/mens / de/sa/fi/ant / el / temps: (12)
ets
/ me/mò/ria, / ets / po/ble, / ets / a/mor / fer/vent, (12)
ets
/ un / tu/ró / que / res/guar/da / la / se/va / gent. (12)
Mar/xo
/ amb / els / ulls / molls, / pe/rò / el / cor / se/rè, (12)
he
/ po/gut / for/mar / part / de / la / te/va / vi/da. (12)
De /
la / Seu / Ve/lla / sempre / sen/to / el / seu / a/lè: (12)
un
/ so / des / del / cor / que / ni / el / temps / li/qui/da. (12)
Ci/ao,
/ Tu/ró, / com/pany / de / la / me/va / vi/da (12)
–et / diu
/ un / jo/ve / llei/da/tà / que / s’ha / fet / gran– (12)
El
/ temps / em / se/pa/ra / de / la / te/va / pe/dra, (12)
pe/rò
/ la / Seu / em / con/ti/nua/rà / re/sso/nant. (12)