El debat sobre PISA: menys excuses, menys receptes teòriques i més realitat d'aula
Avui el debat educatiu torna a bullir arran dels darrers resultats de l'informe PISA. I, com passa gairebé sempre, assistim al mateix espectacle de simplificacions, declaracions d'intencions i retrets creuats. Com a docent d'aula, crec que cal posar una mica de rigor i sentit comú sobre la taula.
En primer lloc, pel que fa a l'alta taxa d'exempció d'alumnat a Catalunya, pretendre que la inclusió d'aquests perfils no hauria afectat les mitjanes és negar la tendència global. La comparació amb la resta de l'OCDE i el mateix històric del nostre sistema ens indiquen que, amb un percentatge més alt de participació, els resultats difícilment haurien estat millors. Però el debat no pot quedar atrapat en una discussió de xifres o d'excepcions.
Un daltabaix estructural que no té color polític
Si mirem les gràfiques dels darrers anys en Matemàtiques, Ciències i Lectura, les dades mostren una realitat clara: estem davant d'un declivi sostingut i transversal. Això no és culpa d'una legislatura concreta ni d'un partit determinat; és un problema estructural de país que amenaça el futur de la nostra societat.
Precisament per això, la resposta no pot ser la confrontació partidista. Necessitem un gran consens educatiu de país. Un pacte real que s'assegui amb la comunitat educativa, vagi a l'arrel dels problemes i tingui la humilitat i la valentia de rectificar. Si per a construir un camí ferm cal fer passes enrere en determinades mesures que no han funcionat, fem-les sense complexos.
Menys teòrics i més realitat d'aula
Paral·lelament, ja han sortit els "experts" de sempre assegurant que el problema és que no s'ensenya bé el model competencial. Aquesta afirmació és profundament injusta. Les dades de PISA no expliquen la causa de la caiguda; només mostren una tendència.
La majoria dels docents ens deixem la pell diàriament per adaptar-nos a canvis legislatius constants i a noves metodologies. Si el problema és que "no ho sabem fer", la solució no és culpar el professorat des d'un despatx. Menys lliçons teòriques i més suport real: que aquests experts baixin a les aules reals, ens mostrin com aplicar la seva "màgia" en contextos complexos i ens ofereixin una formació pràctica i constructiva: observant-los amb ells com ho fan a una aula real.
Un problema clarament multicausal
No existeixen receptes màgiques ni culpables únics. El declivi educatiu respon a múltiples factors que cal entomar de cara:
- Un canvi profund en la realitat sociodemogràfica i complexitat de les aules.
- La reducció dels temps de consolidació dels aprenentatges fonamentals.
- La irrupció massiva de factors distractors en la vida quotidiana de l'alumnat.
- Un cert menysteniment pel valor i el tarannà acadèmic.
Un afegitó: argumentar que PISA no compta perquè "els seus indicadors no són els nostres" és fer-nos trampes al solitari! Si no creiem en la prova i costa una inversió pública enorme, per què hi participem? Si hi som, entomem les dades i millorem. Меnys excuses, més rigor.