Quan el rigor parla fluix i l’altaveu parla fort
Què pesa més avui: tenir raó o tenir altaveu?
No és una pregunta nova, però en l’era de l’algoritme s’ha tornat incòmodament quotidiana. Cada dia veiem opinions superficials o directament errònies que arriben a milions de persones, mentre que anàlisis rigoroses, matisades, reflexionades i honestes passen gairebé desapercebudes.
Aquesta reflexió no neix del ressentiment ni de l’enveja. Neix d’una constatació personal després de molts anys escrivint sobre educació, matemàtiques, estadística, clima o astronomia: es pot dedicar un esforç a ser rigorós i, tanmateix, tenir un impacte aparentment nul.
I això obliga a aturar-se i pensar.
El miratge de l'audiència
El primer impuls és caure en ser víctima i dir: "La gent ja no llegeix". Però la qüestió és molt més profunda. De fet, els qui escrivim per vocació no ho fem inicialment perquè ens llegeixin, sinó per posar ordre a la ment, per consolidar allò que hem après i per entendre millor el món.
No obstant això, vivim en un ecosistema on l’atenció és l'actiu més escàs. Avui, l’autoritat ja no depèn del coneixement, ni de l'oficialitat, ni de la titulació, sinó de la capacitat de captar emocions, generar identitat, simplificar missatges complexos i ocupar espai mental.
Un influencer pot no saber de què parla i, així i tot, influir en milions de persones. Un expert pot tenir un coneixement impecable i, tot i això, no influir en ningú.
Per sort, hi ha excepcions: persones que combinen l'expertesa amb una capacitat comunicativa brillant. Són elles les que realment transformen el debat públic. El problema és que són una clara minoria.
La mirada d'un matemàtic (i els seus límits)
Soc matemàtic. Això no em converteix en climatòleg, pedagog, astrònom ni sociòleg (tot i ser els temes sobre els quals més llegeixo, reflexiono i escric).
Quan escric sobre el canvi climàtic, per exemple, no pretenc determinar per mi mateix les causes primàries de l’escalfament global (no tinc la potestat ni els coneixements per fer-ho). El que faig és analitzar els treballs dels experts des de la meva disciplina: examino la coherència estadística, les tendències, les extrapolacions i la solidesa de les conclusions.
És una mirada analítica, no una autoritat absoluta. Per això ofereixo reflexions personals, intentant que siguin rigoroses, però sempre sent conscient dels límits del meu coneixement i, ho faig, en un entorn personal de divulgació.
Tanmateix, la realitat és tossuda. Fa anys que escric sobre l'adaptació climàtica als municipis (albedo, cobertes verdes, reducció de l'illa de calor, refugis climàtics...). Vaig enviar propostes i estudis d'eficiència a diferents institucions i la resposta va ser el silenci absolut. Fins que ara ho han publicat altres amb més altaveu.
Amb el gran eclipsi d'aquest agost de 2026 m’ha passat exactament el mateix. He passat mesos elaborant infografies, articles i materials divulgatius per a oferir ajuda i rigor. L’interès inicial de molts entorns va ser mínim (o negar la seva importància des d'organismes públics)... fins que he vist circular exactament les mateixes idees quan les han publicat mitjans massius o perfils virals.
Veure com una idea és ignorada fins que la pronuncia algú amb altaveu respon a un mecanisme social molt humà: confondre la credibilitat amb la notorietat. No escoltem només el què; escoltem, sobretot, el qui.
Llavors, té sentit continuar divulgant?
Aquesta és la pregunta més incòmoda de totes. Si l’impacte és tan reduït, per què continuar invertint-hi hores? La resposta no pot ser triomfalista, però sí profunda: confonem sovint l'impacte amb la viralitat.
Un text que canvia l’opinió o la perspectiva d’una sola persona té infinitament més valor que un contingut viral que només serveix per a reconfirmar els prejudicis d'una massa. La ciència, l’educació i el pensament crític no avancen a cops d'epifania massiva; avancen per sedimentació lenta, per acumulació imperceptible, per petites influències invisibles.
A més, hi ha un plaer gairebé terapèutic en l'acte d'escriure: aconseguir posar en paraules allò que has après d'un fet que t'inquietava; és una de les experiències intel·lectuals més gratificants que existeixen.
Com es guanya la veritable influència?
No tinc una recepta màgica, però sí cinc certeses que he anat acumulant:
- El rigor és imprescindible, però no és suficient
- La claredat és tan important com el coneixement
- Les emocions no són enemigues de la veritat: són el vehicle necessari per a fer-la arribar
- La credibilitat es construeix a poc a poc
- Influir no és convèncer: és aconseguir que algú vulgui continuar escoltant-te
Una societat que deixa de valorar el coneixement rigorós acaba prenent les decisions més importants guiades per qui crida més fort, no per qui entén millor la realitat. Per això, malgrat el soroll, la invisibilitat i la frustració puntual, escriure i divulgar (encara que sembli una gota d'aigua a l'oceà) és la nostra forma modesta, però ferma, de resistir a la deriva.
Imatges generades amb "recraft.ia" amb la informació donada als articles i l'escrit.