10 biaixos cognitius que condicionen les nostres decisions
Ens agrada pensar que prenem decisions de manera racional. Tanmateix, la recerca en psicologia cognitiva ha mostrat que el cervell utilitza sovint dreceres mentals, anomenades heurístiques, que ens permeten decidir ràpidament però que també poden introduir errors sistemàtics de judici.
Aquests errors, coneguts com a biaixos cognitius, afecten la manera com interpretem la realitat, valorem la informació i prenem decisions.
Anem a parlar d'alguns d'ells.
hthttps://ca.wikipedia.org/wiki/Biaix_cognitiu#/media/Fitxer:Cognitive_bias_codex_en.svg [consulta: 21/6/26]
Biaix de supervivència
Tendim a fixar-nos en els casos d'èxit i a ignorar tots aquells que no han tingut el mateix resultat.
Quan llegim la història d'un empresari que va deixar els estudis i es va convertir en multimilionari, és fàcil pensar que abandonar la universitat pot ser una bona estratègia. El que no veiem són els milers de persones que van prendre la mateixa decisió i no van obtenir cap èxit extraordinari.
Aquest biaix ens recorda que les conclusions basades només en els supervivents solen ser incompletes.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Biaix_de_superviv%C3%A8ncia#/media/Fitxer:Survivorship-bias.svg [consulta: 21/6/26]
Les parts danyades mostren els llocs on l'avió pot rebre un impacte i tornar a casa; els que reben impacte en d'altres llocs ja no tornen a casa. Així doncs, el blindatge s'hauria d'incrementar en aquests altres llocs. (la imatge mostra dades hipotètiques)
Fal·làcia del cost enfonsat
Sovint continuem invertint temps, diners o energia en una decisió simplement perquè ja hi hem invertit molt.
Persistim en una feina que no ens satisfà, mantenim un projecte que no funciona o acabem un llibre que no ens interessa perquè sentim que abandonar seria "perdre" el que ja hem invertit.
Però els recursos ja gastats no es poden recuperar.
La pregunta rellevant és si la decisió continua sent bona avui, no si ho era en el passat.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cost_enfonsat#/media/Fitxer:Concorde_216_(G-BOAF)_last_flight.jpg [consulta: 21/6/26]
La fal·làcia dels costos enfonsats també s'ha anomenada "fal·làcia del Concorde ": els governs del Regne Unit i de França van prendre les seves despeses passades en el costós avió supersònic com a raó per continuar el projecte, en lloc de "reduir les seves pèrdues".
Efecte Dunning-Kruger
Les persones amb pocs coneixements en una matèria poden tenir dificultats per reconèixer les seves pròpies limitacions.
Paradoxalment, saber poc pot generar una falsa sensació de domini, mentre que les persones expertes solen ser més conscients de la complexitat dels problemes i dels límits del seu coneixement.
La competència real acostuma a anar acompanyada d'una major humilitat intel·lectual.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_Dunning-Kruger [consulta: 21/6/26]
Corba de l'Efecte Dunning-Kruger, on es pot veure com varia l'autoconfiança segons augmenta el coneixement d'un tema.
Biaix d'ancoratge o focus
La primera informació que rebem actua com un punt de referència que condiciona les valoracions posteriors.
En una negociació, el primer preu que apareix influeix en la percepció de tots els preus següents. Encara que l'ancoratge sigui arbitrari, el nostre cervell tendeix a utilitzar-lo com a referència.
Per això la primera xifra que veiem sovint té més influència de la que ens agradaria admetre.
https://somoswoko.com/blog/sesgo-de-anclaje-la-influencia-de-la-primera-impresion/ [consulta: 21/6/26]
En les rebaixes deixen els preus antics o inflen els preus antics per donar-nos una falsa realitat del preu real del producte.
Error fonamental d'atribució
Quan observem el comportament dels altres, solem atribuir-lo a la seva personalitat. Quan analitzem el nostre propi comportament, tendim a explicar-lo per les circumstàncies.
Si algú arriba tard, podem pensar que és irresponsable. Si arribem tard nosaltres, ho atribuïm al trànsit, a una emergència o a factors externs.
Aquest biaix ens porta sovint a jutjar els altres amb més duresa que a nosaltres mateixos.
https://conectia-psicologia.es/sesgos-cognitivos-el-error-fundamental-de-atribucion/ [consulta: 21/6/26]
Efecte focus
Acostumem a sobreestimar fins a quin punt els altres es fixen en nosaltres.
Un error durant una presentació, una peça de roba poc habitual o una situació incòmoda poden semblar enormes als nostres ulls, però sovint passen gairebé desapercebuts per a la resta.
La majoria de persones estan molt més pendents de les seves pròpies preocupacions que no pas de les nostres.
https://thedecisionlab.com/es/biases/spotlight-effect [consulta: 21/6/26]
Aquest biaix pot ser des d'una visió positiva o negativa
Efecte halo
Quan percebem una característica positiva en una persona, tendim a atribuir-li altres qualitats positives que no hem comprovat.
Diversos estudis han mostrat que les persones físicament atractives solen ser percebudes com més intel·ligents, competents o agradables, encara que no hi hagi evidències que ho justifiquin.
Una bona impressió inicial pot influir en molts judicis posteriors.
https://quillbot.com/es/blog/logica-y-argumentacion/efecto-halo/ [consulta: 21/6/26]
Aversió a la pèrdua
Les pèrdues acostumen a tenir un impacte emocional superior als guanys equivalents.
Per a moltes persones, perdre 100 euros genera una emoció més intensa que la satisfacció de guanyar-ne 100.
Aquest fenomen, descrit per la teoria de les perspectives de Kahneman i Tversky, ajuda a entendre per què sovint preferim evitar riscos encara que això limiti oportunitats potencialment beneficioses.
La por a perdre pot acabar sent més poderosa que el desig de guanyar.
Efecte d'emmarcament
La manera com es presenta una informació pot modificar la decisió que prenem, fins i tot quan el contingut és exactament el mateix.
Un producte etiquetat com a "90% lliure de greix" acostuma a generar una percepció més positiva que un altre descrit com a "10% de greix", malgrat que les dues afirmacions són matemàticament equivalents. Una ampolla de vi elegant acostuma a generar una sensació de plaer al paladar més intensa que si està en un tetrabrick.
El cervell no només processa la informació; també processa el context en què la rep.
Heurística de disponibilitat
Estimem la probabilitat d'un esdeveniment segons la facilitat amb què ens venen exemples al cap.
Els accidents d'avió reben una gran cobertura mediàtica i, per això, moltes persones els perceben com més freqüents del que realment són. Mentrestant, els accidents de trànsit, molt més habituals, poden semblar menys preocupants perquè no resulten tan impactants.
La facilitat per recordar un exemple no és una mesura fiable de la seva probabilitat real.
Els biaixos cognitius no són defectes del cervell. Són mecanismes que han evolucionat per ajudar-nos a prendre decisions ràpidament en un món complex.
El problema apareix quan confonem aquestes intuïcions amb anàlisis objectives.
Conèixer els biaixos no ens fa immunes a ells, però ens permet detectar-los amb més facilitat i prendre decisions més reflexives, especialment en àmbits com l'educació, la política, l'economia o la vida quotidiana.