Proximitat sí o sí
Hi ha una paradoxa que fa pensar: mai havíem parlat tant de salut, alimentació conscient i sostenibilitat, i mai havia estat tan car viure saludablement. Els mercats, que havien estat espais de vida, de trobada i de justícia econòmica, s’han convertit, a molts llocs, en aparadors de luxe. A pocs indrets —com Lleida, encara— es poden trobar fruites i verdures a preus raonables. Però són excepcions, illes dins d’un país que sembla oblidar el valor de la terra i de qui la treballa.
Els petits agricultors, els de debò, els que saben què vol dir aixecar-se abans que surti el sol i mirar al cel abans de cada collita, no poden assumir el cost de tenir parada a tots els mercats. Les taxes, els transports, la logística... tot pesa més que el valor del seu propi treball. I per no perdre diners, no tenen més remei que apujar preus —fins que el públic, senzillament, deixa de comprar-los.
Aleshores, què ens queda? Grans superfícies amb fruites que no fan olor i verdures que viatgen milers de quilòmetres. Productes aparentment barats, però pagats amb la ruïna del petit pagès, amb la desaparició del mosaic agrari i amb la pèrdua d’una cultura alimentària que havia estat arrel, identitat i salut.
Un plat de col, de mongetes amb patata o un trinxat eren àpats del treballador, plats humils i dignes, de terra i esforç. Ara s’han convertit en plats quasi gurmets, perquè els seus ingredients bàsics tenen preus de luxe. Com pot ser que el menjar senzill i saludable, aquell que abans garantia vida i energia, sigui avui un privilegi?
Ens hem d’aturar i preguntar: on estem anant com a país si no som capaços de cuidar l’alimentació de la nostra gent? Si no garantim preus justos al productor i preus raonables al consumidor? Cal repensar tota la cadena: des de les polítiques agrícoles fins a la distribució.
Cal donar oxigen al petit agricultor, al pescador que encara surt amb barca petita, al ramader que cria amb respecte i paciència. No com a gest romàntic, sinó com a aposta de país. Perquè cuidar-los a ells és cuidar la salut col·lectiva, l’economia real i, en definitiva, la nostra manera de viure.
(Mercat Barris Nord - Lleida)