La docència: Més enllà del mètode
Són molts els aspectes que cal tenir en compte a l'hora d'avaluar la tasca d'un docent o la seva activitat a l'aula. Tanmateix, més enllà dels criteris pedagògics i metodològics [1], considero que hi ha tres pilars profundament humans que tot professor ha de conrear:
1. El domini profund i la passió pel saber que imparteix
No n'hi ha prou de saber el mateix que l'alumnat; cal anar molt més enllà per a poder explicar el perquè de les coses, connectar els continguts amb els seus interessos, aportar anècdotes i despertar la curiositat.
El docent ha de dominar la seva disciplina a un nivell clarament superior al dels seus alumnes per a poder motivar-ne l'aprenentatge. Quan falta aquest domini, es cau fàcilment en l'error d'ensenyar només conceptes o procediments memorístics, deixant de banda el raonament, la creativitat, la imaginació i el treball autònom o cooperatiu; és a dir, tot allò que desenvolupa les veritables competències [2].
Cal fer el coneixement atractiu i estimulant sense reduir-lo a una visió purament utilitarista (una confusió habitual quan es malinterpreta el concepte de "competencial").
Sense el domini i la il·lusió per la matèria, es genera en els estudiants una desafecció difícil de reparar en el futur. I és aquí on rau l'ètica d'aquest punt: un educador no pot convertir-se en l'origen del desencís i decidia intel·lectual de la societat de demà.
2. L'estima sincera per l'alumnat
El docent ha d'estimar els seus alumnes. No pot veure'ls com un element fred que avalua en una cadena de muntatge per determinar si "passen el control de qualitat" o no.
L'alumnat ha de ser la font de motivació diària per a la nostra tasca; entrar a l'aula hauria de ser un dels millors moments de la jornada. Aquesta guia emocional s'ha de fer des d'una posició d'adult referent, no pas d'amic.
És fonamental que l'estima del docent sigui sincera i no complaent: estimar també és saber dir «no». Quan el tutor o el professor actua com un col·lega en lloc d'un educador, afavoreix la dependència i priva els joves de desenvolupar una autonomia real.
Així mateix, aquesta estima s'ha de contagiar cap a la mateixa matèria [3].
3. La confiança mútua
La confiança en el docent és un valor greument devaluat en el sistema educatiu actual. Aquest problema es sintetitza sovint en la pregunta constant de l'alumne: "I això, per a què serveix?". Haver de justificar contínuament la utilitat immediata de qualsevol contingut denota una desconfiança de fons vers el docent i el valor mateix del saber.
Generar aquesta confiança és responsabilitat del docent, però la tasca s'ha tornat complexa a causa d'una societat que ha degradat el sentit de l'aprenentatge [4]. En un entorn excessivament utilitarista, si l'alumnat es qüestiona constantment el "què" i el "per què" des del recel, es bloca qualsevol possibilitat d'avanç o de millora real.
Conclusió
Cal reiterar que aquests tres pilars humans se situen per sobre d'aquelles tasques que s'avaluen de forma ordinària: la preparació de les sessions, la claredat en els objectius i l'avaluació, la transversalitat dels sabers, la puntualitat, l'atenció a la diversitat, la transmissió de valors o el disseny d'estratègies metodològiques.
[1].Tesi doctoral sobre docència i metodologia: Dr. Jordi Viladrosa Clua — Tesis en Red (PDF): https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/9337/Tesi_Jordi_Viladrosa_Clua.pdf?sequence=1&isAllowed=y
[2]Competències bàsiques de l'educació: Departament d'Educació (Generalitat de Catalunya) — . http://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/
[3]. La relació professor-alumne a l'aula: Entre Educadores — La relación profesor-alumno en el aula: https://entreeducadores.com/2009/08/01/la-relacion-profesor-alumno-en-el-aula/
[4]. Anàlisi de la desafecció i l'utilitarisme en l'aprenentatge: SciELO — Revista de Economía Institucional: http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0124-59962020000100049