Etiquetes

Educació 'clàssica': Tan dolenta és?

Cada vegada són més els centres educatius que eliminen els llibres de text tradicionals i introdueixen les tauletes o els ordinadors portàtils com a única eina de consum, creació de coneixement i aprenentatge. Però, té algun fonament aquesta actitud, més enllà del pur "postureig" d'aparador? Doncs no! No hi ha una evidència científica sòlida que ho avali. Aleshores, per què es fa?



Els seus impulsors ho defensen com una forma d'innovació, argumentant que el sistema educatiu és l'únic que ha permès mantenir-se inalterat des de fa dècades i que, per tant, cal canviar-ho tot. Tanmateix, ho fan guiats per la seva pròpia intuïció o ideologia, gairebé mai recolzant-se en estudis consolidats. A més, afirmar que el sistema no ha canviat denota una ignorància absoluta del que passa a les aules.

El sistema ha canviat internament de manera abismal; no podem confondre el continent amb el contingut. L'escola com a edifici o infraestructura potser no ha canviat gaire, però sí que ho han fet el perfil de l'alumnat, les metodologies, el tarannà dels docents, la gestió de les tutories, el lleure, les activitats extraescolars, i un llarg etcètera. Tot ha canviat, excepte allò que és visible a simple vista. Així doncs, els qui repeteixen que l'educació continua igual que fa un segle, s'ho haurien de fer mirar!

Però tornem a la qüestió inicial: cal eliminar realment tot allò que prové de la metodologia anomenada "clàssica"? Cal desterrar els llibres, l'escriptura a mà o la lectura en paper? De cap manera.

Escriure a mà:
Els estudis demostren que l'escriptura manuscrita aporta beneficis cognitius nets: l'aprenentatge és més profund, més personal i afavoreix la consolidació de la memòria a llarg termini.

Llegir en paper:
La lectura en suport físic ofereix un nivell de comprensió lectora i retenció de la informació superior al d'una pantalla, a més de produir menys fatiga visual. És cert que el format digital ofereix avantatges com els enllaços o els elements multimèdia; però quan es tracta de llegir un text continu, el paper continua sent clarament superior.

Llibres d'editorial vs. apunts propis:
Aquest és un punt controvertit. Molts centres intenten estalviar creant els seus "propis" materials a base de copiar i enganxar recursos que troben a la xarxa, vulnerant sovint els drets d'autor. Els docents no som ni editors, ni il·lustradors, ni dissenyadors gràfics. La qualitat pedagògica i visual que pot oferir un equip professional d'editorial és difícil d'igualar per un sol mestre. Això no treu, per descomptat, que les editorials hagin de revisar les seves eines (i tarifes) per adaptar-se als nous temps.

Aquests són alguns elements que es volen arraconar i que es basen en l'esforç, la constància i la fixació de conceptes. Són eines d'una metodologia tradicional, sí, però de cap manera caduca. Així ho certifica la investigació cognitiva i la pedagogia.

Finalment, com recorda la pedagoga Mar Romera: «L'agraïment és una de les coses més importants per a ser mestre». L'essencial en un docent no és pas la tecnologia ni la xarxa Wi-Fi, sinó el vincle humà amb l'alumne, l'empatia i la dimensió emocional. 
Evidències científiques i fonts de referència:

Los adolescentes que leen en papel mejoran su comprensión [3] Beneficis cognitius de l'escriptura a mà: Frontiers in Psychology https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpsyg.2020.01810/full
High-Density EEG Study on Handwriting vs Typing [4] Anàlisi de la lectura digital i analògica: ScienceDirect  https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1747938X18300101?via%3Dihub
Don't throw away your printed books [5] La dimensió emocional de la docència: Mar Romera (Salud a Diario) — El agradecimiento es clave para ser maestro https://www.saludadiario.es/servicios-sociales/mar-romera-el-agradecimiento-es-una-de-las-cosas-mas-importantes-para-ser-maestro.
*El tema del llibre vs apunts propis el desenvoluparé més endavant de forma més rigorosa
Enviar missatge per correu electrònic
Labels: