Cada cop hi ha més "idiotes"
Etimològicament, la paraula "idiota" prové del grec idiōtēs, que s'utilitzava per a referir-se a l'individu privat, aquell que s'aïllava dels afers públics. Per als grecs (els pares de la "democràcia"), la política i la gestió del bé comú no eren tasca de pocs, sinó una responsabilitat compartida per tota la ciutadania.
Els grecs, no podien entendre que algú desestimés involucrar-se en els temes del municipi o en el millorament de la societat. Així doncs, qualificaven d'"idiota" a qui es preocupava, única i exclusivament, dels seus propis assumptes.
Així doncs, en el naixement de la democràcia ja es comprenia que, per a fer funcionar una comunitat, calia que tothom es fes responsable del benestar col·lectiu. Qui vivia d'esquena a la societat, n'era un idiota.
Avui dia, veig com la figura de l'"idiota" es multiplica al nostre voltant, precisament en aquest sentit original de la paraula. I no és una qüestió exclusiva dels joves (el recurs fàcil al qual se sol culpar de tot); ho veig en gent de totes les edats, adults i gent gran que actuen moguts per un egoisme individualista.
L'egoisme quotidià en exemples
Els exemples d'aquesta desconnexió amb el bé comú són infinits:
- La gestió de residus i el reciclatge: Separar la brossa continua sent un hàbit poc estès. Molta gent s'excusa darrere de falsos mites com "al final les empreses ho barregen tot", una fal·làcia còmoda per a no haver d'assumir la pròpia responsabilitat en la cura del medi ambient.
- Poc civisme en l'espai públic: Des de la manca de consideració durant situacions d'emergència sanitària (on sovint impera la comoditat individual per sobre de la salut col·lectiva) fins a fets tan quotidians com no recollir les excrecions dels gossos, utilitzar el cotxe per a trajectes de pocs metres o no pagar el bitllet del transport públic.
- La desafecció i la degeneració política: Tot és política, però per a accedir al govern cal formar part de la vida partidista. Tanmateix, la majoria de la població viu d'esquena a les institucions, desencantada per una classe política que massa sovint ha demostrat un egoisme arrogant, prioritzant els interessos personals o de partit per sobre del bé de la comunitat.
Transformar l'educació per a salvar el futur
Una societat no pot prosperar ni millorar si està formada per individus que només miren pel seu propi melic. Per a revertir aquesta tendència, cal modificar l'enfocament educatiu d'arrel i combatre l'individualisme imperant.
Quan parlo d'educació, no em refereixo tan sols a l'escola, sinó també a la família, l'entorn veïnal i la comunitat en general. Hem de fer créixer les noves generacions amb la consciència clara que formem part d'un projecte col·lectiu, on les accions individuals tenen repercussions directes sobre els altres. Només així, fent-nos responsables del benestar comú, podrem allunyar el futur de la nostra societat de l'"idiotisme".