L'aula i l'alumne: els veritables protagonistes de l'educació
En el sistema educatiu actual, són moltes les preguntes que la societat (i de manera molt més punyent, els qui ens veiem immersos dia a dia en aquest món) ens formulem. El rumb de l'educació ens preocupa, i per trobar respostes, cal posar el focus en quatre eixos clau.
Per què vol anar a classe l'alumne?
La regla de l'AEIOU
Què ha de fer un docent a l'aula perquè l'alumne continuï tenint ganes de venir? La resposta no està en les lleis educatives, sinó en cinc pilars fonamentals:
- A – Atenció: El professor ha d’atendre de manera individual cada alumne; els seus dubtes són els teus. Com a éssers humans, tots busquem i necessitem una atenció personalitzada que ens faci sentir reconeguts.
- E – Empatia: Cal connectar amb els seus interessos i preocupacions, saber quan estan contents o tristos. La neuroeducació ho ha demostrat científicament: no hi ha aprenentatge real sense emoció.
- I – Interès: S'ha de mostrar un interès autèntic per totes les idees que llança l'alumne, fins i tot les errònies. De vegades, els millors projectes neixen d'un error ben canalitzat; aquest interès ha de guiar el camí del curs.
- O – Obligatorietat: L'alumne ha de sentir un compromís, entès com la certesa que et preocupes si ve a classe i que dissenyes proves per avaluar el seu progrés. Significa fer un seguiment amb estratègies assertives, mai des del control basat en la por.
- U – Utilitat: El professor ha de demostrar el sentit pràctic (en un ampli significat de la paraula) dels seus ensenyaments. Han de ser eines útils; poden ser constructes teòrics, però sempre amb la I. Aquesta utilitat pot anar més enllà de l'ús quotidià del carrer; pot ser un estímul intel·lectual o una preparació per al seu futur.
On s'educa l'alumne?
La regla de les 4xC: D'on rep els estímuls el nostre alumnat? L'èxit educatiu depèn de l'alineació de quatre entorns que han d'anar tots a una:
- Carrer: És un dels espais més determinants. Ensenya l'empatia pràctica i la utilitat social. D'aquí neix la urgència d'exigir civisme a tota la comunitat.
- Casa: El nucli familiar és on s'aprèn l'atenció i l'interès primari, el refugi on es construeixen els valors de base.
- Col·legi: Aporta el sentit de l'obligatorietat com a individu dins la societat i la utilitat de les normes. La rutina escolar serveix com a eina de gestió del temps i optimització de la persona.
- Classe: L'ecosistema micro on s'exerceix l'atenció acadèmica i es descobreix la utilitat de l'aprenentatge.
L'aula: què passa allà dins?
Dins l'aula, de vegades es comet l'error de plantejar la dinàmica com "un docent contra un grup". Quan respons amb un "Calla!" autoritari a un alumne, sovint estàs atacant el grup sencer des de la solitud de la tarima. Si l'alumne té el grup guanyat, és una batalla perduda d'antany.
Quan sorgeix un conflicte entre un alumne i un professor, cal analitzar fredament d'on neix el problema. Va molt bé tenir el tacte i l'estratègia de saber diferenciar quan i on s'ha de dir una correcció: no és el mateix fer-ho davant de tot el grup classe, a soles en un despatx, o davant d'un equip de professors.
L’ambient de l’aula ha de ser un espai habitable. Hem de desterrar el "crit" com a instrument pedagògic i aprendre a utilitzar els silencis i les pauses dramàtiques per destensar i fer l’entorn agradable.
L'art d'observar l'alumnat
Ens hem de concentrar en els alumnes d'una manera activa.
- Quins interessos tenen?
- Quines habilitats amaguen? Absolutament tots els alumnes en tenen alguna.
- La classe sempre ens parla; només cal saber "llegir" el llenguatge no verbal per detectar quan hi ha atenció i quan l'audiència ha caigut. Si notes que perds el grup, canvia dràsticament de rumb de forma proactiva, mai reactiva.
- No esperis que es descontrolin per actuar: llança un estímul que provoqui una alta participació immediata.
- L'objectiu d'un docent no és (o no hauria de ser) simplement temes o conceptes; és educar i despertar les ganes d'aprendre.
- Un bon exercici és plantejar-se com crear una lliçó sencera a partir d'un objecte quotidià. La motivació intrínseca consisteix precisament en això: agafar un estímul significatiu per a l'alumne i lligar-lo orgànicament a l'assignatura.
En resum: el decàleg de la lògica
- Feu les coses senzilles, clares i concises.
- Acoteu els problemes i convideu el grup a co-crear la solució.
- Escolteu i avalueu l'alumne en cada instant, no només a l'examen.
- Sigueu un líder dirigent des de la coherència i el sentit comú.
- Treballeu en equip: sentiu-vos part del claustre i involucreu cada individu en el grup.