L’ecosistema no entén de fronteres: el canvi comença en tu
Les fronteres, aquesta distinció artificial que creem dins d'un mateix conjunt, són una invenció humana que de vegades pot ser positiva, però que molt sovint resulta profundament negativa. El gran problema és que l'ecosistema no té aquests embolcalls artificials. La Terra és una sola llar, i el fet de no entendre-ho és una cosa que estem patint cada cop més a la pell.
Aquest estiu hem tornat a batre rècords històrics de temperatures i onades de calor. Les principals ciutats del nostre país i de l'Estat s'enfronten a advertiments i sancions severes per l'excés de contaminació de l'aire. La pesca pateix una reducció constant i els nostres mariners tenen cada cop més dificultats per extreure fruit del mar. L'aigua potable, abans abundant, s'ha convertit en un bé escàs i cobejat. I podríem continuar amb un llarg i angoixant etcètera.
I tot això, pot ser conseqüència única de la mare natura?
És cert que històricament han existit períodes naturals de més o menys intensitat de calor, un argument que molts utilitzen per intentar explicar les altes temperatures actuals. També és veritat que hi ha èpoques de pressions altes que bloquegen l'aire i podrien justificar la concentració de contaminants a les urbs. O que els éssers vius tenen corbes de variabilitat biològica que s'exhibeixen com a excusa per a la degradació de la fauna marina.
Però tots aquests arguments són només pretextos per evitar mirar-nos al mirall.
La veritat, incòmoda però indiscutible, és que l'ésser humà és el màxim responsable del mal estat de salut del nostre medi ambient. Això no és una opinió: està contrastat per milers de publicacions científiques i pels informes del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU. L'abús humà i sistemàtic d'aquest planeta ha accelerat un procés de destrucció que amenaça la nostra pròpia existència.
Podem fer-hi alguna cosa, encara?
La resposta és un SÍ rotund. La humanitat té moltes ombres, però també grans llums. Quan ens unim per a un propòsit noble, els resultats són extraordinaris. Avui dia, milers de científics, enginyers i pensadors d'arreu del món estan dissenyant tecnologies i mètodes revolucionaris per fer front a aquesta crisi (de la qual, reitero, som part directament implicada).
Però la gran tecnologia no servirà de res sense la revolució dels petits gestos quotidians. L'important és sumar-nos a aquestes petites accions de resistència ecològica que tots coneixem, però que massa sovint ignorem:
De les 3R a les 5R de l'economia circular
Ja no n'hi ha prou amb "Reduir, Reutilitzar i Reciclar". Ara cal incorporar Rebutjar allò que és d'un sol ús i Reparar abans de llançar. És un lema que fa dècades que sentim, però que encara ens costa aplicar de veritat.
"Camina, puja escales, fes salut"
Un missatge que veiem a tot arreu però que oblidem de camí al garatge. Seguim abusant del cotxe privat per a trajectes absurds de menys de dos quilòmetres, alimentant el sedentarisme i els fums de la ciutat.
"Envàs, on vas?"
Una campanya molt reconeguda, però realment reciclem bé? Les dades de triatge a les plantes de reciclatge demostren que una gran part dels residus que llencem al contenidor groc o blau estan "contaminats" per errors nostres.
"Els petits canvis són poderosos"
La mítica cançó del Club Super3 ens ho recordava de petits, però de grans sembla que hàgim oblidat que la suma d'accions individuals és l'única força capaç de transformar una societat.
Per acabar i no allargar-ho més: si vols veure un canvi real al teu voltant, sigues tu el canvi. No esperis que les lleis o els governs ho resolguin tot de cop.
Al cap i a la fi, la nostra vida depèn directament de la vida de la natura. Si ella perd, nosaltres caiem amb ella.
Per estudiar dades climàtiques: http://www.meteo.cat/