Dia de l'orgull, per què?
Més enllà de la festa: Per què es celebra realment el Dia de l'Orgull? Us heu preguntat mai per què es commemora cada 28 de juny?
A primera vista, la resposta senzilla és que serveix per lluitar contra la LGTBI-fòbia. Però, si ho pensem fredament, aquesta explicació es queda curta. L'odi i la discriminació cap a qualsevol col·lectiu, creença o cultura s'han d'erradicar de manera constant tots els dies de l'any. Llavors, per què aquesta data precisa s'ha convertit en un símbol mundial?
Per entendre-ho, hem de viatjar en el temps. Durant la dècada dels anys 60, els Estats Units bullien en un calder de desacords i lluites socials. La ciutadania començava a plantar cara de manera oberta a les conductes més injustes del sistema: es reclamava la igualtat civil entre blancs i negres, es demanava la llibertat d'orientació sexual i emergien potents moviments pacifistes en contra de la Guerra del Vietnam.
Fins a aquelles dates, era completament habitual que les forces policials fessin un abús de poder sistemàtic contra les minories. Les batudes policials en els pocs locals clandestins tolerats per al col·lectiu LGTBI estaven a l'ordre del dia, i comptaven amb el vistiplau tàcit de les institucions i del govern. Per fer-nos una idea del nivell de persecució estatal, en aquella època les relacions homosexuals als EUA estaven castigades amb penes d'entre 5 i 20 anys de presó. En molts casos, els detinguts eren obligats a sotmetre's a teràpies d'aversió experimental amb fàrmacs, lobotomies o la castració química.
Diferents fotos que recorden el dia 28/06/69 al Stone Wall i les marxes dels dies posteriors
La nit que el Greenwich Village va dir prou
La matinada del 28 de juny de 1969, la policia de Nova York no es va "concentrar davant d'un pub" a mode de protesta, sinó que l'esquadra de moralitat de la policia va assaltar de paisà i sense avís un local situat al barri del Greenwich Village. Aquest establiment era el mític Stonewall Inn.
L'Orgull no va néixer d'una celebració pacífica; va néixer d'una revolta ciutadana contra la violència institucional. El Stonewall Inn era un dels pocs refugis de la ciutat on podien acudir les persones que tenien vetada l'entrada a la resta de locals pel simple fet de formar part del col·lectiu LGTBI (especialment les dones trans, les drag queens i els joves sense sostre del barri). Com que l'homosexualitat estava greument estigmatitzada, la policia tenia l'ordre de tancar l'establiment.
Aquella nit, els agents van tancar les portes del pub i van començar a demanar les identificacions a tots els assistents. Molts d'ells es van negar a col·laborar. En aquella època, si la policia t'identificava en un d'aquests locals, la teva vida quedava completament destruïda: els agents s'encarregaven d'escampar la teva orientació sexual, cosa que provocava l'acomiadament immediat de la feina i el rebuig familiar.
La tensió va començar a créixer a l'interior del local, però la gran sorpresa va saltar al carrer. En lloc de dispersar-se, la gent del barri i els clients que anaven essent expulsats es van començar a aplegar a les portes del Stonewall Inn per defensar la seva llibertat. La indignació acumulada durant dècades va esclatar, obligant la policia a tancar-se dins del propi bar fins que van arribar els reforços. La revolta es va tancar amb ferits, detencions i una contundent repressió policial.
Aquest estret de llibertat va encendre la metxa. Els dies posteriors al 28 de juny, es van succeir multitud de concentracions i manifestacions pels carrers adjacents. Per primera vegada, persones del col·lectiu i aliats heterosexuals van marxar junts, colze a colze, reclamant la igualtat de drets i la llibertat per a totes les orientacions sexuals.
Un any més tard, per commemorar el primer aniversari d'aquella revolta espontània, es van organitzar les primeres Marxes de l'Orgull a les principals capitals dels Estats Units, com Nova York i Los Angeles. Amb els anys, el món s'ha anat apropiant d'aquest dia per recordar que els drets humans són universals.
S'ha triat el 28 de juny perquè tothom pugui alçar la veu i exigir unes llibertats que, tot i haver-se consolidat en molts països, en moltes altres regions del planeta encara ni es contemplen o es troben sota amenaça de retrocés. I és que, en el fons, la clau d'aquest dia és molt senzilla: siguis o no LGTBI, la llibertat, la igualtat i la justícia real són drets fonamentals que hem de defensar i reclamar absolutament entre tots.