Neus Català, ens deixa en un moment decisiu
Neus Català, una de les moltes dones fortes que van posar els fonaments de l'actual democràcia, ens va deixar lliurant el seu últim alè de rebel·lia. Ella va sobreviure al pitjor passat del nostre segle: exiliada a causa del franquisme, va ser capturada per la Gestapo i deportada al camp de concentració nazi de Ravensbrück.
Tot i l'horror, mai va perdre la força, la dignitat ni el determinisme.
Fins a l'últim moment (així ho recorda la seva filla) va estar "cantant" les mancances i les injustícies de la societat actual.
Però no vull que aquesta entrada sigui un simple comiat fúnebre a una heroïna com ella; no és el paper que em pertoca fer. El que sí que considero que és la meva obligació moral, com a ciutadà i com a professor, és parlar del que suposa la pèrdua d'aquesta generació, dels homes i dones forts de la democràcia.
Neus Català i les seves companyes de captiveri a Holleischen van sabotejar de forma sistemàtica la fàbrica d'armament nazi on les feien treballar, inutilitzant milers de bales destinades al front. No van ser només víctimes; van ser combatents antifeixistes en l'Europa més fosca.
Parlo d'aquelles dones i homes, com les nostres àvies i avis, que en la seva gran majoria es van mantenir fidels a la legitimitat republicana (*).
Aquesta generació va haver de patir el que no està escrit: la pèrdua de familiars a la Guerra Civil, una repressió ferotge a causa dels seus ideals, el truncament absolut de les llibertats culturals, socials i humanes, la fam i la misèria de la postguerra.
A la nostra societat encara es parla molt poc de l'exili massiu que va causar la caiguda de la República i del càstig sistemàtic que van rebre els qui van poder fugir. I encara es parla menys de com aquestes persones, des de l'exili exterior o sotmeses al silenci asfixiant de la dictadura a l'interior, van ser el far ètic que ens va guiar cap a la democràcia.
El record viu de les nostres àvies i avis ha estat el nostre millor tallafoc: ens ha fet conscients de la fragilitat de les llibertats i del perill que suposa el retorn de l'extrema dreta d'arrel franquista. El seu llegat emocional ha enfortit les nostres conviccions democràtiques. Gràcies a la seva dignitat, hem pogut anar construint, de mica en mica, una societat millor.
Mai oblidaré les tardes compartides amb les meves dues àvies, escoltant atentament els relats de la seva vida (1). Recordaré sempre els moments que em van transmetre de viva veu, tota aquella vivència d'una guerra i d'una postguerra civil que va estripar les seves famílies, els seus amics i els seus veïns.
Malauradament, estem perdent aquesta generació d'homes i dones forts. I la seva marxa provoca que un percentatge alarmant dels joves d'avui en dia ja no tinguin l'ancoratge emocional que donen aquests testimonis directes. Molts dels nostres alumnes estudien el nazisme, el feixisme i el franquisme a les aules, però ho perceben com una matèria freda, com paraules buides sense cap mena de lligam afectiu ni connexió amb la seva realitat.
I aquí rau el motiu d'aquesta entrada.
No tenim el dret a oblidar. L'oblit és el camí més ràpid cap a la repetició de la història. Si el nostre present no es fa seu el dolor i la lliçó del passat, estem aniquilant les llibertats del futur. Hem de recordar als nostres joves que cal lluitar amb tot l'amor i el pacifisme del món per la justícia, la igualtat i l'harmonia. Cada decisió que prenem ha de tenir un únic objectiu: millorar el món que ens envolta i blindar l'esdevenidor de la joventut contra la barbàrie.
(*) Cal recordar que el govern de la Segona República era el règim democràticament legítim. El bàndol rebel va vèncer gràcies al suport militar decisiu del feixisme italià i del nazisme alemany, davant la passivitat i la por de les potències democràtiques europees, que van creure erròniament que sacrificant la República espanyola evitarien una Segona Guerra Mundial que acabaria esclatant de totes maneres al cap de pocs mesos.
(1) Els testimonis orals familiars tenen un valor pedagògic incalculable que cap llibre de text pot substituir, ja que transformen les dades històriques en empatia pura..
(1) Els testimonis orals familiars tenen un valor pedagògic incalculable que cap llibre de text pot substituir, ja que transformen les dades històriques en empatia pura..