Mentides o incompetència?
Ja tenim un cert bagatge sobre el funcionament del Judici del Procés. Un judici llarg i accelerat de manera inhumana perquè el poder judicial no volia que aquesta causa interferís en els comicis que s'acostaven, tant els estatals com els municipals (encara que, en teoria, hàgim de recordar que existeix la separació de poders...).
Més enllà del meu pensament sobre tot aquest procés i de la injustícia de tenir presos polítics, vull centrar-me en els testimonis de pes que vàrem poder veure i escoltar el passat 27 de febrer de 2019: l'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l'exministre Juan Ignacio Zoido.
Pensem el que pensem sobre el dret o no dels catalans a fer un referèndum o a unir-nos per protestar, és del tot insòlit i inexplicable el nivell d'incompetència o d'evasió que van demostrar aquests individus.
La majoria de les seves respostes van anar per la línia del "no recordo", "no em consta" o "ho desconec". Disculpin, "senyors" i "senyora", però vostès eren la cúpula de l'Estat i, per tant, tot el que passava sota el seu mandat els afectava directament. En reprenia la màxima responsabilitat!
Què vol dir, que no es van preparar la declaració com a testimonis? O és que pretenien fer-se passar per incompetents per evitar mullar-se?
Em costa molt pensar que siguin persones incapaces que només ocupaven el poder per cobrar un sou desorbitat; no m'ho vull creure, perquè els considero persones intel·ligents. Però aquesta mateixa premissa em porta a una conclusió inevitable: van optar per no dir la veritat en seu judicial per protegir-se, aprofitant que l'oblit és penalment impune.
Sigui com sigui, van demostrar que els estàndards ètics de l'alta política estan totalment ensorrats. Des d'una perspectiva moral, haurien de retornar fins a l'últim cèntim dels salaris que van cobrar en aquell període tan convuls per a tot l'Estat (i, en concret, per als catalans).
Com pot ser que no sabessin què feien i, alhora, apliquessin l'article 155 de la Constitució, un mecanisme d'extrema gravetat dissenyat només per a casos excepcionals? Com van poder destituir tot un govern legítim sense conèixer exactament què havia passat sobre el terreny? Com es poden ostentar càrrecs de responsabilitat absoluta i al·legar que et passen per alt els moviments principals que derivaven de les teves pròpies obligacions?
He estat en moltes feines, amb més o menys nivells de responsabilitat, i en qualsevol àmbit professional, quan passa alguna cosa, els responsables assumeixen les conseqüències en nom del seu càrrec. "Vostès", en canvi, no ho van fer: es van acovardir o bé van decidir lliurar una versió buida per no col·laborar amb el tribunal. I qualsevol de les dues opcions és, com a mínim, indignant.
