Candelera i festes majors de L'Ametlla de Mar
Avui, 2 de febrer, és la festa major de la Cala: l'Ametlla de Mar. Per aquest motiu, he volgut escriure aquesta entrada per explicar una mica la història del lloc on vaig néixer i on vaig viure més de divuit anys.
Tot i no tenir l'accent tan marcat dels autèntics "caleros", em sento lligat allà. Vagi on vagi, sempre diré que l'Ametlla és un dels millors pobles del món per poder descansar, desconnectar i gaudir de la bona vida.
L'Ametlla de Mar, anomenada afectuosament "La Cala" pels seus habitants, està situada al bell mig del golf de Sant Jordi, al sud de Catalunya. Entre petites cales rocoses on els pins toquen gairebé les aigües del mar Mediterrani, allà on la natura i el cel es fusionen, s'hi alça aquesta població de poc més de vuit mil habitants.
Els orígens: Defensant la Catalunya Nova
El naixement històric de la zona es remunta més enllà del segle XII, quan es va convertir en un punt estratègic per defensar les costes de la Catalunya Nova. A la platja de Sant Jordi d'Alfama encara queden restes de la torre de guaita que, en temps de Ramon Berenguer IV, servia per vigilar el litoral conquerit.
Al costat mateix d'aquesta torre es van edificar les estructures del primer castell, fundat al segle XIII per l'Orde militar de Sant Jordi d'Alfama per combatre la pirateria berberisca. Malauradament, la fortalesa va ser enderrocada per les galeres castellanes al segle XVII, durant la Guerra dels Segadors, per evitar que hi s'hi fessin fortes les tropes franceses. Pocs vestigis queden d'aquell replà originari, però els seus fonaments indiquen que era una gran fortificació que dominava tota l'esplanada superior de la platja, just al costat d'una cala on desemboca un petit estany d'aigua dolça.
Al segle XVIII, el rei Carles III va aprofitar les runes de l'antic recinte per edificar una nova fortalesa, que fa uns anys va ser remodelada. Aquest fortí és el que rep actualment el nom de Castell de Sant Jordi d'Alfama, i va servir per controlar les rutes del Mediterrani occidental que connectaven amb les illes Balears.
El creixement de la població i la pesca
El poble, com a tal, va anar creixent a poc a poc gràcies a les nombroses cales que oferien un refugi natural excel·lent als mariners per protegir-se dels temporals. Des dels inicis, la pesca va ser el motor econòmic i el comerç clau de l'Ametlla. Avui dia, el municipi compta amb dos ports pesquers (l'Ametlla i l'Estany) i tres de nàutics (l'Ametlla, Sant Jordi i Calafat).
A més, pot presumir de tenir la flota de tonyiners més gran de tota la península Ibèrica.
Pel que fa a la seva història administrativa, no va ser fins a finals del segle XIX, concretament el 1891, que l'Ametlla de Mar va aconseguir independitzar-se del municipi veí, el Perelló. Fins aleshores, la Cala només era una petita pedania d'aquest poble mil·lenari, però el creixement demogràfic i econòmic exponencial d'aquells anys li va permetre emancipar-se.
Cicatrius de guerra i postguerra
Més endavant, durant la Guerra Civil espanyola, la República hi va instal·lar dues grans línies de defensa (les fortificacions de les Roques Daurades, actualment rehabilitades i visitables). Es van construir per prevenir un possible atac de les tropes franquistes provinent de les illes Balears cap a Catalunya. Afortunadament, l'assalt marítim no es va produir mai en aquest punt i les bateries de costa no es van haver d'utilitzar. Això no va evitar, però, que l'Ametlla patís greus bombardejos aeris, com el que va destrossar el pont d'entrada al poble.
Després de la guerra, la crisi econòmica i alimentària de la postguerra - agreujada en molts casos per la repressió i els saquejos dels vencedors cap als antics republicans - va provocar una forta onada migratòria cap al nord del país.
Per aquest motiu, encara avui dia moltes famílies de localitats marineres de Girona, com Palamós, tornen regularment a la Cala per visitar el poble dels seus avis.
Tradició, festa i Candelera
No podem obviar en aquest resum la gran devoció que senten els caleros per la seva patrona, la Mare de Déu de la Candelera. Tot i que durant l'any l'ambient pugui semblar laic, el 2 de febrer el poble es transforma per complet i la gent es congrega de forma massiva per homenatjar-la en una solemne i emotiva processó.
La tradició dels nans i gegants està profundament arrelada a la cultura local. Els seus cinc gegants i els més de vint nanos són els grans protagonistes de les festes majors. Aquestes cinc figures monumentals tenen una forta càrrega identitària:
- a Candelera: En homenatge a la patrona.
- En Pere: En honor al patró del poble, Sant Pere.
- Sant Jordi i el Drac: Símbols evidents de la identitat catalana i vinculats a l'antic castell.
- El Samaruc amb Potes: Una picada d'ullet al samaruc, un petit peix en perill d'extinció que habita a les nostres llacunes litorals.
El caràcter calero
La Cala no té només història; té una identitat única marcada pel saber viure. Una filosofia basada a gaudir de la gastronomia, del descans, de la companyonia i del poble en si mateix. La calma regna als carrers durant el dia, només trencada per les salutacions còmplices entre veïns que comparteixen un bon esmorzar de pescador o fan petar la xerrada.
A la nit, en canvi, el poble es desperta amb el seu ambient més festiu a les carpes i locals.
Per acabar, no podem deixar de mencionar el cantautor més il·lustre del nostre poble: Miquel del Roig, un músic conegut i estimat a moltes contrades del país. Si voleu tastar la seva essència, podeu buscar cançons tan emblemàtiques com La Farola. Un artista que, per cert, va començar el seu camí als anys 60 amb una petita banda d'adolescents rebels de l'Ametlla anomenada "Los Cráneos".
Si mai passeu pel poble, us aconsello tastar els "corasons", la pasta típica de la Cala. Acompanyats d'un gotet de moscatell, vi ranci, mistela o d'un simple cafè, estan boníssims!
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.1066050701602&type=1&l=b4b9b18ddf
"corasons"