Mags d'Orient?
Demà passaran per moltes de les nostres cases els Mags d'Orient; per molts, els Reis ("Els Rejos" a les terres de Ponent) i segurament els únics reis bons que hi ha en aquest món.
Si anem a les fonts històriques, en el Nou Testament (concretament a l'Evangeli de Mateu (Mt 2, 1-12) [1]) en cap moment es diu que fossin reis, ni tampoc que fossin tres. El text sagrat parla senzillament de "mags" (terme que a l'època es referia a savis, astròlegs o sacerdots perses) que van seguir un estel (un fenomen d'orientació celestial, no pas una estrella fugaç que s'hauria apagat en un segon) fins a arribar al lloc on hi havia el nen Jesús.
La tradició posterior va fixar el nombre en tres a causa dels tres presents que van lliurar: or, encens i mirra. Cada un d'aquests regals tenia una profunda càrrega simbòlica que representava les tres naturaleses atribuïdes a Jesús: l'or per al rei dels homes, l'encens per al Déu a la Terra, i la mirra (un bàlsam utilitzat per a les sepultures) per a l'home amb vida finita que havia de patir la mort.
Però més enllà de la fe o de la tradició cristiana d'on prové aquesta celebració, hi ha una realitat social que ens esclata a la cara cada 6 de gener: tots els infants del món reben una quantitat de regals apropiada? La resposta és un "no" contundent. I aquest problema es dona tant per excés com per defecte.
Per una banda, quants de nosaltres omplim els nostres nens i nenes amb una muntanya ingent de regals?
Els psicòlegs i pedagogs adverteixen cada cop més de la "síndrome del nen hiperregalat" [2]. L'excés de joguines és nociu: els anestesia davant la il·lusió de posseir quelcom nou, els indueix a l'apatia i els fa extremadament vulnerables a la decepció, ja que s'acostumen a obtenir tot el que volen de forma immediata i sense cap mena d'esforç.
Per l'altra banda, i en un extrem oposat que fa mal al cor, tots sabem que hi ha milers de nens i nenes que amb prou feines tenen accés a un plat de menjar diari; així que ni tan sols podem plantejar-nos si reben o no joguines.
Aquesta descompensació tan brutal és humana? És aquest el tipus de societat que volem construir?
Si hagués de demanar alguna cosa als Mags d'Orient (i si fos pare m'agradaria inculcar-ho als meus fills) seria la capacitat de comprendre que el millor regal és l'empatia. Que aprendre a renunciar a part de la nostra opulència per aconseguir que les joguines i els recursos arribin a tothom és l'única drecera real per millorar el món.
[2]https://www.hacerfamilia.com/educacion/noticia-regalar-demasiado-va-contra-desarrollo-emocional-nino-20130104011332.html (Regalar en excés satura els canals sensorials dels infants i els impedeix fixar l'atenció en una sola joguina, destruint la seva capacitat de jugar de manera imaginativa. )