Ciència segrestada
La majoria de científics (i d'éssers humans) sempre intenten millorar el món amb allò que fan. Malauradament, la realitat de la vida ens porta sovint per camins que després veiem que no són del tot ètics.
Un bon exemple és el Projecte Manhattan, el nom en clau que duia el macroprojecte per desenvolupar la bomba atòmica. Anys després de construir-la i de fer-ne ús, fins i tot Albert Einstein es penedia amargament d'haver impulsat indirectament el seu inici [1].
La pregunta és: i per què hi van col·laborar tantes ments brillants? Doncs pel temor real que el feixisme i l'imperialisme nazi s'imposessin a escala global i destruïssin la llibertat i la democràcia que s'havien pogut conquerir a Europa.
Però seríem ingenus si penséssim que tots els científics actuen avaluant sempre quina és la millor solució per al món. Fins i tot en el cas de la bomba atòmica, la majoria de col·laboradors, tècnics i enginyers van treballar-hi simplement perquè era l'únic lloc on se'ls contractava. I és que, al cap i a la fi, cal sobreviure, oi?
Fa un temps, el president rus, Vladímir Putin, va presentar l'Avangard [2], un nou míssil hipersònic: una arma pràcticament indetectable capaç d'assolir 20 vegades la velocitat del so. I ho anunciava dient que era el regal que els seus compatriotes científics li feien a Rússia.
Aquest míssil ha estat desenvolupat gràcies a enginyers i científics de primer nivell; persones que han treballat en el desenvolupament d'una arma perquè, molt probablement, era l'única opció que tenien per subsistir dins del sistema de recerca del seu país. I tot i que no serveix d'excusa, m'agradaria saber qui de nosaltres diria que no a una feina "poc ètica" si portés mesos sense salari, sense poder comprar menjar i sense recursos per tirar endavant la seva família.
En aquest últim aspecte rau el veritable drama de la ciència i dels bons investigadors. Persones amb una ment increïble es veuen segrestades per contractes amb finalitats poc morals i gens ètiques. I això es deu al fet que la resta d'opcions on un bon científic pot treballar (la recerca civil, la medicina general, la sostenibilitat) són feines on sovint mai se't valora, que gairebé no es recompensen, que són poc gratificants econòmicament i que, per rematar-ho, són ben escasses.
Com a societat hauríem de fer el que fos perquè la gent brillant treballés per desenvolupar solucions a favor de la vida, del benestar del món i de la natura; perquè treballés per crear i no per destruir... En definitiva, ens cal destinar mitjans públics a potenciar el talent en clau humana i allunyar els nostres científics de les estructures de destrucció.
