"Tinc mal de cor" una forma diferent d'enfrontar els problemes
Abans que res, vull explicar què significa a les meves terres aquesta dita:
"Tinc mal de cor!"[*]
La gent ho diu quan té un sentiment de buidor a l'estómac i l'associa a la gana. La meva avia ho deia molt això, i m'ha marcat molt, però avui puc reflexionar si sempre tenia gana o no...
Aquesta sensació de buidor actualment encara existeix, i de fet està molt estesa. És un símptoma clar d'ansietat o de depressió... És a dir, fixeu-vos que avui dia diem que tenim una societat estressada; però si ens remuntem anys enrere, també tenien aquest sentiment, el que passa és que abans l'associaven directament a la gana física.
I és que aquest primer símptoma d'estrès o angoixa es pot silenciar amb la sacietat, és a dir, menjant molt.
Si ho recordem, molts dels nostres avis ho feien: sempre menjaven de valent i deien que mai havien tingut cap d'aquests estressos "moderns".
Així doncs, després de meditar-hi una mica, m'he adonat que continuem com sempre, però hem canviat el paradigma.
Avanç silenciaven aquest sentiment perquè no els importava tant l'aspecte físic i hi havia com un tabú d'expressar les emocions. I, pot ser, vet aquí el motiu pel qual amb trenta anys la gent podia patir obesitat o gota...
Actualment, en canvi, prioritzem l'estètica i la salut corporal i, per tant, no amaguem aquests malestars; el portem al metge i aquest ens tracta, o bé per la via psicològica, o bé amb fàrmacs...
En fi, per no allargar gaire aquesta entrada, la societat sempre ha estat estressada i injusta per a la classe treballadora. Crec que ja seria hora de canviar aquesta realitat, de fer que l'ésser humà no hagi de patir per sobreviure i que les persones no haguem de desenvolupar mals psicològics a causa de pressions estructurals... Com sempre dic, tenim molt de camí per fer!
→ tenir mal de cor = tenir un budell buit
https://www.ara.cat/societat/dones-no-reconeixer-infart_0_716328439.html