Per què celebrem Nadal?
Si bé sabem que el solstici d'hivern ja era celebrat pels pagans fa mil·lennis (com és el cas de les Saturnals romanes o el Yule nòrdic) [1], la celebració més estesa en aquestes dates és Nadal: una nativitat cristiana que l'església primitiva va fer coincidir de manera estratègica amb el solstici per cristianitzar les festes ancestrals [2].
I aquí rau el motiu d'aquesta entrada: cal celebrar el naixement d'un "home"?
Per molt que creguis o no en Déu (el cristià), o que pensis si Jesús era naturalesa divina, humana o ambdues coses, celebrar el naixement d'una figura històrica que va capgirar l'ètica i va proposar viure per millorar el món, crec que val la pena.
Recordem que Jesús va modificar radicalment el rol establert de la creença de l'època: va proposar la transició d'una visió de la deïtat sovint associada a la llei del talió i la por, cap a un Déu que es defineix com a bondadós, savi i just. I és aquest el motiu que fa que molts creguem en aquesta celebració.
Que existeixi la noció d'un motor que només desprèn amor i justícia dona forces per perdonar; dona esperances per continuar lluitant en aquest camí dur i tortuós (i moltes vegades, també, agradable i festiu) que s'anomena vida.
Entre molts grans moments, un passatge corprenedor que m'agrada recordar de forma resumida és el de l'Evangeli de Mateu (Mt 5, 43-46), en línia amb el text de Lluc [3]:
"Vau sentir que es va dir: Estimaràs el teu proïsme i odiaràs el teu enemic. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen [...]. Per què, si només estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu?"
És una revolució ètica, un alliberament de l'odi, de la rancúnia i del dolor respecte a l'enemic. Aquesta llibertat interior produeix un alleujament espiritual i una tranquil·litat emocional que es converteixen en la vertadera recompensa de l'esforç de fer el bé.
Així doncs, resumint, crec que val la pena celebrar el naixement de qualsevol humà que hagi aportat un gra de sorra de bondat a aquest món. Per tant, celebrem Nadal i fem que aquest bé, que han transmès milers de persones bondadoses al llarg de la història, brilli cada dia més i es vagi fent gran. Alliberem-nos de l'odi i el malestar que tenim acumulats a dins. Vivim amb amor, alegria i plenitud. I busquem altres referents mundials per celebrar-los també, per posar dos exemples: Martin Luther King Jr (justícia al món), o fins hi tot, Marie Curie (va entregar la seva recerca a la millora del món).
[2] L'historiador Sext Juli Africà va ser un dels primers a popularitzar el 25 de desembre com a data del naixement de Jesús cap a l'any 221 d.C., fent-la quadrar amb el Natalis Solis Invicti romà.
[3] També a Lluc (Lc 6, 27-36), Sermó de la Muntanya de l'Evangeli de Mateu (Mt 5, 43-48).