Famílies dividides per la política
Aquest text, impregnat del context de les tensions polítiques posteriors al 2017 a Catalunya, és un manifest directe contra el relat de la fractura social familiar.
Molts polítics del bloc dels involucionistes [1] diuen que, aquest Nadal, moltes famílies no s'asseuran juntes per culpa de l'independentisme i, en part, per la mà tova dels equidistants...
Ja sabreu tots que estic totalment en contra d'aquesta afirmació; no només perquè tinc amics, familiars i coneguts que són favorables a continuar dins d'aquesta Espanya involucionada, sinó també perquè hem quedat, hem rigut i ens hem continuat estimant amb aquestes persones. Així que, qui no s'assegui amb algú pel fet que pensa diferent políticament, és perquè no té una maduresa mental mínima.
A més a més, el fet és que les úniques famílies que estaran realment dividides són les dels presos polítics. Aquests sí que no podran estar junts a causa d'una incapacitat política per concedir-los la llibertat provisional; és a dir, per complir la màxima llatina que defineix la presumpció d'innocència: in dubio pro reo (en cas de dubte, a favor de l'acusat) fins al dictamen del judici.
Són aquestes famílies les que no podran estar unides; perquè pensis el que pensis, de ben segur que pots posar-te a la pell d'aquests pares, mares, fills, filles, marits o mullers... que veuen com, per una idea política, no tenen els seus al seu costat.
Pensis el que pensis sobre l'acció de l'independentisme, si ets una persona humana, si tens un mínim d'humanitat, abans de recórrer a la presó provisional durant tants mesos, faries ús de la llibertat sota custòdia o d'altres mitjans que no atemptin contra la llibertat i els drets bàsics de les persones.
Jo ho penso així; i no només pels presos polítics, sinó per tots aquells que tenim tancats sense un dictamen jurídic ferm. En un sistema democràtic on l'engranatge judicial és just i humà, la presó preventiva només s'hauria d'utilitzar en casos perillosos per a la vida o la integritat d'altres persones. Mai tancaria algú en presó preventiva per ideals, per haver robat per necessitat o per haver ofès verbalment... I això no està passant: al nostre Estat tanca persones per les seves idees, per robar productes de primera necessitat o per crear música ofensiva respecte a persones que no tenen valors.
Reitero: pensis el que pensis, els qui han dividit famílies són els qui han polititzat la justícia, posant a dit jutges suprems i fiscals inhumans. Estem en una dictadura judicial? Els lligams familiars són tan febles que s'han de dissoldre per simples motius polítics?
[**] Per sort, ahir els presos que estaven en vaga de fam van deixar-ho estar. Però, quan haurà de parar aquesta judicialització de la política?