Els dolços hipòcrites
Els humans intentem sempre buscar la forma adequada per socialitzar-nos. Així i tot, no sempre encertem. Però no és d'això de la qual cosa vull parlar avui, sinó de la manera que tenen d'interaccionar uns individus que per davant et somriuen i per darrere et claven el punyal.
De ben segur que en aquest moment t'ha vingut al cap la imatge d'alguna persona que, sempre que et veu, es mostra afectuosa, et comprèn, intenta ajudar-te... Però que, després d'un moment d'escoltar-te i de fer-te la rosca d'una forma molt cínica, et deixa anar que has fet alguna cosa malament o que tens la culpa de tot; o, encara pitjor, t'assabentes que a l'esquena t'ha posat de tornada i de canya.
El cinisme d'aquestes persones és insuperable i em quedo perplex de veure com poden fingir els seus sentiments amb tanta naturalitat.
Per aquest motiu, aposto cada cop més per una estructura educativa on s'encabeixi alguna matèria en què s'ensenyi a desemmascarar aquests personatges falsos i hipòcrites. No m'agrada veure com persones de bona fe són enganyades, utilitzades i menystingudes per quatre individus que es serveixen de falòrnies i astúcies disfressades de dolçor.
