Amb la riquesa del Vaticà es podria...
Hi ha milers de problemes en aquest món que, si es pogués invertir una miqueta de la riquesa que hi ha mal repartida per tot el planeta, es podrien eliminar.
Parlo de la fam al món, la mort per malalties simples (la grip, la gastroenteritis...), la recerca contra el càncer o d'altres patologies com l'Alzheimer, la migració, les guerres i un llarg etcètera.
Hi ha un sector de la societat que, quan parlem d'això, amolla frases com aquestes (em centro en dos exemples):
- "Si en lloc d'invertir a enviar robots a Mart ens dediquéssim a això, ho tindríem enllestit."
- "Si els diners que té el Vaticà s'invertissin en això, ho solucionaríem ràpidament."
Tal com assenyalen els últims estudis en economia mundial, només l'1% de la població controla més del 50% de la riquesa global. I d'aquest 50%, més del 30% està completament immòbil; és a dir, és capital estancat al qual ningú treu profit.
Per a aquests "poderosos", aquest líquid immobilitzat funciona com una assegurança de prevenció: per si la resta del sistema s'enfonsa, tenir prou recursos per poder continuar vivint...
Cal esmentar que preveuen gastar milers de vegades més del que seria necessari en una societat benestant.
Aquí recau la solució d'on hem de trobar els recursos econòmics: en aquesta elit forta financerament. Són ells els qui haurien de tenir la decència, la responsabilitat i la humanitat d'oferir tot el capital que no utilitzen en benefici del món sencer...
O és que ells no formen part d'aquest món? Si no ofereixen ajuda per millorar el planeta, estan obligant els seus propis coneguts i fills a viure en un entorn molt pitjor.
Però aquest paràgraf no dissuadirà els qui repeteixen els mantres de Mart i el Vaticà (i dubto que ho faci un simple post com aquest).
La inversió en recerca és necessària i fonamental. Enviar "robots" a l'espai obre la porta a solucions que fins ara ni ens passarien pel cap (a més de proporcionar-nos la possibilitat d'un "pla B" per a la vida). Una altra cosa és si aquests viatges són eficients; és a dir, si algú s'ha preocupat per reduir costos, i cal dir que SpaceX està fent molt bona feina en aquest sentit: està reduint a més de la meitat els costos d'enviar càrrega a l'espai.
Reitero, fer estudis a l'espai ens aporta moltíssim. Exemples d'això són els ordinadors, les pantalles tàctils o la tecnologia mèdica (radiografies, TAC, ressonàncies magnètiques...) i un llarg etcètera.
I pel que fa al tema del Vaticà, la frase es podria dir exactament igual canviant-lo pel Louvre, la Meca o altres indrets amb riqueses patrimonials molt importants. El fet és que tots aquests llocs són espais de cultura i de visita i, per tant, vendre'ls o desmantellar-los per obtenir diners a canvi seria destrossar aquesta cultura (que tanta falta ens fa).
Així que pensar que la solució passa per enfonsar el Vaticà és absurd i contraproduent per a la societat. Una altra cosa seria dir que, per visitar el Vaticà, s'hauria de pagar en funció de la teva posició social; és a dir, que una persona humil, sigui d'on sigui, tingués l'entrada gratuïta i un milionari hagués de pagar una quantitat ingent.
Una altra qüestió seria exigir una transparència total d'on van aquests diners que el Vaticà guanya amb les visites... Però reitero que la clixé de "...amb els diners que té el Vaticà..." és un argument absurd si volem salvaguardar el llegat cultural que ha creat la humanitat.
Així doncs, per no allargar-me més i resumir-ho breument: si no se solucionen els greus problemes que té la humanitat actualment és, simplement, perquè no interessa als poderosos de la societat. Sí, ho he dit bé: no els interessa. Perquè, en canvi, quan s'ha tractat de problemes on tenien interessos directes, sí que s'han aliat per buscar-hi solucions immediates (el projecte Manhattan, el projecte Apol·lo, la recerca de petroli, diamants o or, els mecanismes de la borsa...).
