La banca sempre guanya
Tots estem al cas amb el desastrós tema de les hipoteques i el ja famós impost sobre actes jurídics documentats.[*]
Si bé el govern espanyol modificarà la llei perquè el banc pagui aquest impost, i també assegura que vigilarà que no recaigui el càrrec amb altres formes al client; si d'una cosa ens hem adonat, és que la banca mai perd. Recordem també que el govern espanyol és l'únic que actualment té competències de fer canvis legislatius, la generalitat ho va intentar i sempre l'han titllat d'anticonstitucional... després tornem a aquest punt.
En la revolució industrial una frase que va triomfar fou: la terra per qui la treballa! Si bé aquesta frase no és del tot justa, doncs l'empresari fa un risc inicial per crear l'empresa, era l'inici de trencar les injustícies laborals del món empresarial, on el treballador percebia salaris menyspreables per culpa de clàusules abusives dels contractes laborals.
Aquesta frase va fer que el poder legislatiu crees el salari base, els marcs laborals i un mecanisme per defensar el treballador que semblava que funcionava. Si més no, ho ha semblat fins a les grans crisis bancàries des de la dècada dels anys 20 del segle passat.
La banca ha pogut moure's entre el complicadíssim món judicial del món laboral. I actualment la banca és l'empresa més segura de les que podem trobar. En quin sentit? Doncs la majoria de vendes que fan, tenen assegurada la plusvàlua, quelcom raonable si entenem el risc que corre un empresari, i també tenen traspassat el risc al comprador.
Posem un exemple que tots coneixem, comprar un pis i fer una hipoteca. Sembla obvi que si demanes 100.000€ al banc, hagis de tornar (per exemple) 110.000€[**], i per tant el banc guanyaria 10.000€. Fins aquí bé.
Però ara imaginat que, ja has pagat més del 50% de l'hipoteca i arriba el dia que no pots pagar més. En aquest moment un podria pensar que la dació en pagament hi hauria prou per anul·lar el deute contret, fixem-nos que en aquest moment el banc ja guanyaria molt més, perquè obtindria el pis que el pot tornar a vendre per "100m€" i ha rebut uns 55m€ quasi nets. Però no, en les clàusules tu segueixes tenint el deute, doncs la dació en pagament no es considera legal i obligatori en aquest estat.
Per tant, el banc no té cap risc en fer hipoteques, doncs si bé tu, client, hauràs de pagar tota la hipoteca (exceptuant algun cas que els tribunals es posin durs), a més a més, el banc rebrà de tant en tant pisos gratuïtament.
Molts pensareu que això està canviant... Bé, sí que està canviant, però no de forma dràstica. El risc, la banca, l'ha eliminat de les seves variables. Mai perden, si hi ha quelcom que pot tenir una pèrdua, li passen al client.
Podríem pensar, que només hi ha una cosa que pot fer caure un banc: una crisi econòmica forta... però que passa? Que després tenim governs amb interessos que aquestes empreses no caiguin, i per tant que fa l'estat? Els rescata de forma gratuïta, és a dir, tornem al mateix, la banca sap que mai podrà caure, i que si hi ha aquest risc, té el "client govern", i aquest client el rescatarà a costa de la vida de tot l'estat...[***]
Per què no canviem tot això? Reitero el que he dit abans, s'ha intentat fer, des de la Generalitat es va intentar impulsar impostos, per exemple, per tots els pisos que no posen a la venda de forma eficient. El lògic seria que l'estat espanyol hagués dit que la generalitat no té potestat de fer-ho i que per tant ho farien ells de forma estatal, però no ho fan per interessos de molt pocs... I tot això de les noves estratègies del govern és postureig.
És a dir, per resumir, la banca mai perdrà, doncs qui mana no és el govern, sinó aquells que mouen els fils d'aquestes titelles polítiques: les grans empreses.
Si bé el govern espanyol modificarà la llei perquè el banc pagui aquest impost, i també assegura que vigilarà que no recaigui el càrrec amb altres formes al client; si d'una cosa ens hem adonat, és que la banca mai perd. Recordem també que el govern espanyol és l'únic que actualment té competències de fer canvis legislatius, la generalitat ho va intentar i sempre l'han titllat d'anticonstitucional... després tornem a aquest punt.
En la revolució industrial una frase que va triomfar fou: la terra per qui la treballa! Si bé aquesta frase no és del tot justa, doncs l'empresari fa un risc inicial per crear l'empresa, era l'inici de trencar les injustícies laborals del món empresarial, on el treballador percebia salaris menyspreables per culpa de clàusules abusives dels contractes laborals.
Aquesta frase va fer que el poder legislatiu crees el salari base, els marcs laborals i un mecanisme per defensar el treballador que semblava que funcionava. Si més no, ho ha semblat fins a les grans crisis bancàries des de la dècada dels anys 20 del segle passat.
La banca ha pogut moure's entre el complicadíssim món judicial del món laboral. I actualment la banca és l'empresa més segura de les que podem trobar. En quin sentit? Doncs la majoria de vendes que fan, tenen assegurada la plusvàlua, quelcom raonable si entenem el risc que corre un empresari, i també tenen traspassat el risc al comprador.
Posem un exemple que tots coneixem, comprar un pis i fer una hipoteca. Sembla obvi que si demanes 100.000€ al banc, hagis de tornar (per exemple) 110.000€[**], i per tant el banc guanyaria 10.000€. Fins aquí bé.
Però ara imaginat que, ja has pagat més del 50% de l'hipoteca i arriba el dia que no pots pagar més. En aquest moment un podria pensar que la dació en pagament hi hauria prou per anul·lar el deute contret, fixem-nos que en aquest moment el banc ja guanyaria molt més, perquè obtindria el pis que el pot tornar a vendre per "100m€" i ha rebut uns 55m€ quasi nets. Però no, en les clàusules tu segueixes tenint el deute, doncs la dació en pagament no es considera legal i obligatori en aquest estat.
Per tant, el banc no té cap risc en fer hipoteques, doncs si bé tu, client, hauràs de pagar tota la hipoteca (exceptuant algun cas que els tribunals es posin durs), a més a més, el banc rebrà de tant en tant pisos gratuïtament.
Molts pensareu que això està canviant... Bé, sí que està canviant, però no de forma dràstica. El risc, la banca, l'ha eliminat de les seves variables. Mai perden, si hi ha quelcom que pot tenir una pèrdua, li passen al client.
Podríem pensar, que només hi ha una cosa que pot fer caure un banc: una crisi econòmica forta... però que passa? Que després tenim governs amb interessos que aquestes empreses no caiguin, i per tant que fa l'estat? Els rescata de forma gratuïta, és a dir, tornem al mateix, la banca sap que mai podrà caure, i que si hi ha aquest risc, té el "client govern", i aquest client el rescatarà a costa de la vida de tot l'estat...[***]
Per què no canviem tot això? Reitero el que he dit abans, s'ha intentat fer, des de la Generalitat es va intentar impulsar impostos, per exemple, per tots els pisos que no posen a la venda de forma eficient. El lògic seria que l'estat espanyol hagués dit que la generalitat no té potestat de fer-ho i que per tant ho farien ells de forma estatal, però no ho fan per interessos de molt pocs... I tot això de les noves estratègies del govern és postureig.
És a dir, per resumir, la banca mai perdrà, doncs qui mana no és el govern, sinó aquells que mouen els fils d'aquestes titelles polítiques: les grans empreses.
[*]Permeteu-me dir, que aquest acte torna a demostrar que els poders de l'estat Espanyol estan corromputs.
[**]El retorn seria de molt més, seria important ensenyar a tothom com calcular una hipoteca.
[***]Del rescat de la banca no s'ha retornat ni un 10%. https://www.eldiario.es/economia/DATOS-repartio-dinero-rescate-bancario_0_684182269.html