La banca sempre guanya
Tots estem al cas del desastrós tema de les hipoteques i el ja famós impost sobre actes jurídics documentats.[*] Si bé el Govern espanyol modificarà la llei perquè el banc pagui aquest impost, i també assegura que vigilarà que el càrrec no recaigui de cap altra manera sobre el client, si d'una cosa ens hem adonat és que la banca mai perd.
Recordem també que el Govern espanyol és l'únic que actualment té competències per fer canvis legislatius; la Generalitat ho va intentar i sempre l'han titllat d'anticonstitucional... Després tornem a aquest punt.
En la guerra dels remences (també la idea de fons de la revolució industrial), una frase que va triomfar fou: "La terra per a qui la treballa!".
Si bé aquesta frase no és del tot justa, ja que l'empresari assumeix un risc inicial per crear l'empresa, va ser l'inici per trencar les injustícies laborals del món feudal i (més actualment) empresarial, on el treballador percebia salaris miserables per culpa de clàusules abusives en els contractes. Aquesta proclama, en prespectiva, va fer que el poder legislatiu creés el salari base, els marcs laborals i un mecanisme per defensar el treballador que semblava que funcionava.
Almenys, ho ha semblat fins a les grans crisis bancàries des de la dècada dels anys 20 del segle passat.
La banca s'ha sabut moure històricament en el complicat teixit judicial del món laboral, i actualment és l'empresa més segura de totes les que podem trobar. En quin sentit?
En el fet que la majoria de vendes que fan tenen assegurada la plusvàlua (quelcom raonable si entenem el risc que corre un empresari) i, a més, tenen traspassat el risc directament al comprador.
Posem un exemple que tots coneixem: comprar un pis i signar una hipoteca. Sembla obvi que, si demanes 100.000 € al banc, n'hagis de tornar (per exemple) 120.000 €[**] , i per tant el banc en guanyaria 20.000 € (menys una part d'inflació). Fins aquí, correcte.
Però ara imagina't que ja has pagat més del 50% de la hipoteca i arriba el dia que no pots pagar més. En aquest moment, un podria pensar que amb la dació en pagament n'hi hauria prou per anul·lar el deute contret. Fixem-nos que, arribats aquí, el banc ja guanyaria molt més, perquè obtindria el pis (que el pot tornar a vendre per 100.000 €) i hauria rebut uns 55.000 € gairebé nets.
Però no: en les clàusules tu continues tenint el deute, ja que la dació en pagament no es considera legal ni obligatòria en aquest Estat (s'està estudiant per renovar la llei=.
Per tant, el banc no assumeix cap risc en concedir hipoteques: si bé tu, com a client, hauràs de pagar tota la hipoteca (exceptuant algun cas en què els tribunals es posin durs), a sobre el banc rebrà, de tant en tant, pisos gratuïtament.
Molts pensareu que això està canviant... Bé, sí que canvia, però no de forma dràstica. La banca ha eliminat el risc de les seves variables. Mai perden; si hi ha qualsevol element que pugui generar una pèrdua, el traslladen al client.
Podríem pensar que només hi ha una cosa capaç de fer caure un banc: una crisi econòmica forta... Però, què passa? Que després tenim governs amb massa interessos perquè aquestes empreses no facin fallida. I, per tant, què fa l'Estat? Els rescata de forma gratuïta. És a dir, tornem al mateix: la banca sap que mai podrà caure perquè, si hi ha risc, té el "client Govern", i aquest client la rescatarà a costa de la vida de tot l'Estat...
Per què no canviem tot això? Reitero el que he dit abans: s'ha intentat fer. [***] Des de la Generalitat es va intentar impulsar impostos, per exemple, per a tots els pisos buits que els bancs no posen a la venda de forma eficient. El més lògic hauria estat que l'Estat espanyol hagués dit que la Generalitat no té potestat per fer-ho i que, per tant, ho farien ells de forma estatal; però no ho fan pels interessos d'uns pocs... Per això, tot el postureig de les noves estratègies del Govern és paper mullat.
Per resumir: la banca mai perdrà, ja que qui mana no és el Govern, sinó aquells que mouen els fils d'aquestes titelles polítiques: les grans corporacions.
[*]Permeteu-me dir que aquest acte torna a demostrar que els poders de l'Estat espanyol estan corromputs.
[**]El retorn seria de molt més; seria important ensenyar a tothom com calcular una hipoteca.
[***]Del rescat de la banca no s'ha retornat ni un 10%.