L'habituació de l'hedonisme
"L'hedonisme és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la mateixa existència i un criteri moral." Aquesta és la definició que podem trobar a la Viquipèdia. Però més enllà d'aquest corrent filosòfic, l'hedonisme també s'ha acceptat com un component psicològic, i és el que m'agradaria exposar a continuació.
La felicitat bioquímica consisteix en un augment d'hormones i neurotransmissors (oxitocina, serotonina, dopamina...) i, en moments concrets, en la reducció d'altres substàncies (el cortisol, per posar-ne un exemple). No importa què és el que et produeix aquest sentiment: el cervell sempre voldrà més i més d'aquesta sensació.
És per aquest motiu que molts aliments (el sucre, els greixos...), les drogues (com el tabac o la cocaïna) o el sexe són tan addictius.
I això em porta a contradir una frase que s'ha estès de forma universal a la societat:
"Vull que els meus fills siguin feliços!"
És clar que els nostres joves no han de ser infeliços, però ser feliç depèn d'aquests canvis bioquímics. I està demostrat que, per tenir el sentiment de "felicitat" de forma constant, cal augmentar la dosi del reactiu que l'ha produït. I aquesta és, precisament, la base de l'addicció.[1]
Així doncs, la frase adequada seria aproximadament:
"Vull que els meus fills tinguin les eines per no ser infeliços"
Tot i que sembla una simple modificació, el matís és crucial: ja no posem el focus a fixar-nos en l'hedonisme [i, per tant, a trobar quelcom que ens estimuli constantment (reitero: la base de l'addicció)], sinó que posem el punt de mira a trobar estratègies per superar els moments difícils de la vida.
Hem de preparar els nostres joves per enfrontar-se a situacions adverses: la pèrdua d'un ésser estimat, els moments d'estrès a la feina o el fet que els plans no surtin exactament com preveien. I, sobretot, els hem d'educar perquè siguin autosuficients emocionalment; és a dir, perquè no tinguin dependència de res ni de ningú.
Només cal veure un exemple que afecta cada cop més joves: la dependència de trobar parella. Són joves que es veuen infeliços quan estan sols, i aquesta necessitat exasperant els aboca a relacions i trencaments ràpids, generant un bucle de moments de "depressió" de forma cíclica i constant.
En definitiva, l'hedonisme, com tot en aquesta vida, no pot ser l'única brúixola en la realitat del dia a dia. Eduquem en un plaer que es basi en el benestar estructural, ensenyem que contemplar un moment de pausa és gratificant, que el dinar de cada dia és un regal i que respirar aire fresc és un autèntic obsequi de la vida.
[1] https://easyread.drugabuse.gov/es/content/¿qué-es-la-adicción