Gossos perillosos
Tots els gossos són animals "irracionals"[1]; per tant, jo mai deixaria un nadó o un menor amb un gos (i més si l'animal és més gran que el nen) sense la supervisió d'un adult. A més, les persones i els animals domèstics som espècies diferents, oi? Així doncs, la compatibilitat de comprensió (entre els animals i les persones) no està assegurada.
Dit això, no diré pas que no existeixin races de gossos més impulsives que d'altres; tampoc penso defensar que els gossos són sempre afectuosos i bons; però el que sí que vull defensar és el meu desacord amb l'adjectiu que han col·locat a algunes races: perillosos![2]
L'adjectiu "perillosos" va molt més enllà de classificar certes races: intenta culpabilitzar l'actuació d'uns animals que, en realitat, han estat educats de forma irresponsable, han tingut una vivència que no afavoreix la vida amb les persones o han patit un rampell inexplicable des de la comprensió humana.
El que fa aquest adjectiu és protegir els veritables culpables que han convertit l'animal, en molts casos, en un ésser agressiu. Els propietaris i les circumstàncies solen ser els factors que expliquen el comportament de qualsevol animal[3].
Reitero que en cap moment vull dir que no hi hagi races de gossos amb tendència a ser impulsives. Però jo modificaria l'adjectiu d'animals "perillosos" pel de "no domèstics" o quelcom similar. Amb aquest canvi, distingiríem tres classes d'animals: els domèstics, els no domèstics i els salvatges.
Està clar que els domèstics serien aquells que han estat humanitzats i que no suposen cap perill per a la convivència. Els salvatges serien aquells que mai tractarien amb humans i que poden comportar un risc si hi conviuen. I els no domèstics serien races o espècies que, tot i poder viure amb humans, poden tenir reaccions inesperades.
Dins d'aquest conjunt de "no domèstics", un clar exemple és el cavall: si el fas enfadar, ja veuràs quina coça t'enduràs. Però són sociables i han estat al costat dels humans des de fa segles.
Fet aquest canvi, a banda de l'assegurança que haurien de pagar els qui tenen animals "no domèstics" (tal com ara passa amb els gossos potencialment perillosos o d'altres espècies)[4], jo afegiria una condició: el propietari hauria de passar un breu test psicotècnic anual per verificar que no educarà l'animal en l'agressivitat o l'atac. I també, des de les gosseres, per posar un exemple, s'hauria de limitar l'entrega de certs animals que hagin viscut experiències traumàtiques que els puguin haver causat algun tipus de desequilibri.
Sé que sona complex, ambiciós, però és injust que animals bons, com ho són molts dels nostres gossos, estiguin estigmatitzats per culpa de casos puntuals d'agressivitat, on en la gran majoria de les ocasions han estat els propietaris els qui han convertit els seus animals en agres.
Per tant, resumint: centrem-nos a estudiar la compatibilitat entre propietari i mascota, i només permetem aquest vincle si és del tot adequat.
[2]http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=8969
[3]https://www.guioteca.com/psicologia-animal/por-que-un-perro-puede-atacar-a-una-persona-8-razones-para-tener-en-cuenta/
[4]Eliminaria l'obligació del morrió si va ben lligat, reduiria el cost de l'assegurança...