Diversitat de sabers o no?
El debat sobre el model educatiu (competències versus continguts) i els resultats de PISA és un autèntic caramel per a les xarxes socials, ja que toca la fibra de docents, famílies i pedagogs.
En l'actualitat es vol trencar amb l'antiga forma d'educar, la de l'uniformisme; és a dir, es busca una atenció individualitzada per atendre la diversitat real que hi ha dins l'aula.
Més enllà que aquesta atenció sigui impossible a causa de la ràtio d'alumnes a l'aula (més de 25 alumnes a la pública i fins a 30 a la concertada de Primària, o més de 30 i 35 a Secundària), em preocupa com s'està aplicant aquesta oferta de diversitat.
La majoria (que no tots) dels qui defensen fomentar la diversitat en els aprenentatges tenen un biaix de desgrat cap a certs sabers. En general, dins d'aquest grup, es volen minimitzar les hores de ciències, matemàtiques o llengües clàssiques...
No estic dient que els altres sabers no hagin de tenir més hores, tot el contrari: m'entusiasma motivar tots els joves perquè facin hores d'art, música o esport... Però no podem deixar els alumnes sense la possibilitat d'adquirir les competències essencials de les matèries ja esmentades.
Normalment, aquest biaix ve donat perquè aquests impulsors han tingut una mala experiència amb aquests sabers. Així doncs, és injust que hi hagi joves que no adquireixin les capacitats de comprendre un text, una demostració, un procés científic o un avenç tecnològic... Perquè aquests nois i noies estaran abandonats intel·lectualment respecte a d'altres que sí que les han adquirit.
És clar que la resposta a aquesta reflexió és que també passa el contrari: els qui no adquireixen les competències bàsiques dels altres sabers (els artístics, per exemple) estaran en desigualtat respecte als qui sí que ho fan.
Reitero que crec que s'haurien d'ampliar les hores d'art, música. Però hem de ser conscients que aquestes assignatures tenen el recolzament social fora l'escola. I sé que molts em direu que no és cert; però, si no ho fos, com s'explica la multitud d'extraescolars que s'han muntat per "oferir" aquests aprenentatges que l'escola no cobreix?
Algú ha tret rèdit del fet que molts aprenentatges de l'escola, entre ells els humanístics o els artístics, no es donin amb la mateixa fermesa que d'altres, i aquests que en treuen un benefici els han fet atractius o fonamentals fora de l'ensenyament reglat...
Aleshores, és just que quedi fora del reglament? Tothom podrà pagar-se les extraescolars per assolir els coneixements i les competències bàsiques dels sabers que s'han fet forts fora de l'escola? La millor forma que tothom les assoleixi és minimitzar les hores de sabers en els quals el nostre país suspèn (com demostren els informes PISA)?...
Resumint: l'escola ha de tenir més hores per fer allò que ara no fa. La solució? La de sempre: seiem, parlem i pensem com fer-ho, però que la solució no passi per minimitzar els coneixements que actualment s'estan impartint
