El municipi de l'estrès
Ha arribat l’estiu: la calor envaeix els carrers, la població es multiplica, desapareixen els llocs per aparcar, els supermercats s’omplen fins al límit… i l’estrès sembla apoderar-se de tot el municipi.
Aquest podria ser el resum de moltes poblacions costaneres del nostre país durant els mesos d’estiu. Pobles habitualment tranquils es transformen, de cop, en espais de ritme frenètic i saturació constant. Tot queda orientat al turisme i, sovint, s’hi sacrifica massa: fins i tot la salut i la qualitat de vida dels residents.
Vull matisar-ho bé: no estic criminalitzant el turisme. El problema no és que la gent viatgi o descansi, sinó el model de turisme que hem acabat normalitzant. Un model accelerat, massificat i estressant, tant per al visitant com per a qui viu al territori.
Segur que tots hem vist escenes semblants: famílies fent compres gegants en supermercats desbordats, discutint enmig de cues eternes per qualsevol detall insignificant; persones nervioses dins del cotxe buscant aparcament durant hores; conductors crispats que acaben insultant-se o provocant situacions de risc; i un llarg etcètera.
I, en molts casos, la mateixa experiència de vacances es converteix en una cursa constant per arribar a tot.
Les platges tampoc escapen d’aquesta tensió. Grups que hi arriben a primera hora per “reservar territori”, para-sols, gandules, tendes i neveres que converteixen la sorra gairebé en un càmping improvisat; famílies esgotades intentant trobar un petit espai lliure entre multituds. La imatge de descans i tranquil·litat acaba desapareixent sota una sensació contínua de saturació...
I aleshores cal preguntar-se: aquest és el model turístic que volem? Aquesta és la forma de viure l’estiu que ens fa sentir millor, tant als visitants com als residents?
Perquè, a més, aquest tipus de turisme massificat sovint aporta menys del que sembla. El desgast emocional, ambiental i social que genera és enorme: col·lapse de serveis, augment de la tensió urbana, pèrdua d’identitat dels municipis i una qualitat de vida que, durant mesos, es deteriora notablement.
Potser ha arribat el moment de replantejar quin turisme volem fomentar i quines mesures necessitem per protegir les nostres poblacions i els seus habitants habituals. Perquè les ciutats i pobles no poden convertir-se únicament en escenaris de consum estacional; abans de res, són espais per viure-hi dignament tot l’any.
