"¡Los borbones son unos ladrones!"
El que més indigna de la situació actual de la monarquia espanyola no és només el silenci, sinó el contrast.
El rei d’Espanya, Felip VI, va aparèixer ràpidament a la televisió per renyar milions de catalans que, de manera pacífica, van participar en un referèndum. Un discurs dur, sense matisos, sense empatia i sense cap voluntat d’entendre una part important de la ciutadania. En canvi, quan tornen a aparèixer informacions sobre presumptes irregularitats vinculades a l’anterior monarca, el silenci és absolut.
I és aquí on molta gent es fa la mateixa pregunta: realment som iguals davant la llei? Perquè la resposta sembla evident que no. En aquest estat, el lloc on neixes continua determinant massa sovint el futur que tindràs. Alguns hereten privilegis, sous públics i impunitat; altres han de deixar-se la salut i la vida sencera simplement per arribar a final de mes.
De debò la monarquia creu que va actuar correctament menystenint una part del poble català? De debò considera acceptable que, mentre molts jubilats sobreviuen amb pensions mínimes, alguns membres de la corona hagin mantingut durant anys privilegis i proteccions impensables per a qualsevol ciutadà corrent?
La monarquia hauria pogut ser una institució exemplar, transparent i útil. Però massa sovint ha simbolitzat exactament el contrari: distància, opacitat i una estructura basada en els privilegis hereditaris. Si realment volguessin donar exemple, acceptarien ser jutjats amb els mateixos criteris que qualsevol altre ciutadà. No existirien immunitats especials, ni silencis còmodes, ni proteccions institucionals. I, sobretot, tindrien el valor de preguntar democràticament a la ciutadania quin model d’estat vol.
Però quan es qüestiona tot això, ràpidament apareixen les etiquetes: radical, rebel, exagerat. I tanmateix, expressar una opinió crítica és exactament això: democràcia. La mateixa llibertat que altres han utilitzat des de tribunes institucionals sense haver de retre comptes.
Potser el més frustrant és la sensació que tot continua “lligat i ben lligat” dècades després. Que hi ha estructures pensades perquè res essencial canviï. I mentre això passa, molts ciutadans continuen sostenint amb els seus impostos institucions que perceben cada vegada més allunyades de la seva realitat quotidiana.
Bandera 2a República espanyola https://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Bandera_de_la_II_República_Española.png
https://www.bbc.com/mundo/noticias/2012/10/121026_rey_juan_carlos_paternidad_espana_jmp
https://www.elperiodico.com/es/lugares/salt-19563/