Les joguines... una forma de construir societat!
Tots estarem d’acord que el futur de la nostra societat és en mans dels nostres joves. En totes aquestes petites persones que eduquem avui recau, en gran part, el camí que prendrà el món demà. Per això, educar-los bé no és només important: és essencial.
Molts recordarem joguines que avui ja han desaparegut per una qüestió d'ètica i consciència social. Jo recordo especialment les pipes de joguina i les cigarretes de xocolata. Per sort, han anat quedant enrere, perquè era difícil justificar que els infants normalitzessin el gest de fumar com si fos un joc innocent.
Tanmateix, encara existeixen infinitat de joguines que, segons el meu criteri, també hauríem de replantejar-nos. Parlo, per exemple, de les armes de joguina, dels ninots bèl·lics i de tots aquells jocs que converteixen la violència en entreteniment habitual.
I, curiosament, molts d’aquests productes són dels més econòmics i accessibles.
No hauríem d’impulsar algun tipus de regulació o impost extra a aquestes joguines o les empreses que basen part del seu negoci en aquest tipus de joguines? No seria més coherent incentivar els jocs culturals, cooperatius, científics o relacionats amb la convivència, la pau i la tolerància?
Sempre he defensat aquesta idea: construir una cultura on no normalitzem veure nens i nenes jugant constantment a guerres i baralles. Perquè allò que convertim en joc durant la infància també ajuda a modelar la mirada amb què entendran el món quan siguin adults.
Cal esmentar que hi ha altres tipus de jocs que no els trobo del tot encaminats a una educació humanista, per posar exemples les joguines que ensenyen a maquillar-se i que el model sigui només una noia; els que impulsen la caça; els que creen regnes desiguals (reis, reines); i un llarg etcètera. Però en aquest cas, és més difícil negar la seva existència, doncs és veritat que és subtil la seva distorsió educativa.