Epidèmia a la insignificança
Tenim una tendència natural a comparar-nos. L’ésser humà observa constantment les diferències i similituds amb les persones que l’envolten. No és un comportament excepcional ni propi de pocs individus: és un mecanisme profundament arrelat a la nostra espècie.
És precisament en aquest context que el psicòleg Carlos Tendik va plantejar el concepte d’“epidèmia de la insignificança”. Avui dia ja no ens comparem només amb el nostre entorn immediat. Els nostres avis coneixien un cercle reduït de persones i els models de vida que arribaven des dels mitjans eren limitats. Ara, en canvi, vivim bombardejats constantment per informació (moltes vegades distorsionada o directament falsa) sobre vides aparentment perfectes, plenes d’èxit, bellesa, diners i felicitat permanent.
Aquesta exposició constant acaba generant, sovint de manera inconscient, una sensació dolorosa d’insignificança. La percepció que la pròpia vida no és prou valuosa, prou interessant o prou exitosa. Fins i tot figures icòniques com Marilyn Monroe van reconèixer sentir-se enfonsades per no poder arribar a les expectatives que els altres projectaven sobre elles.
I és aquí on apareix un dels grans problemes del nostre temps. Són molts els factors que alimenten aquest malestar: situacions familiars complexes, relacions afectives inestables, precarietat laboral, exigències acadèmiques constants, dificultats per conciliar la vida personal i professional o, simplement, la sensació de no arribar mai a tot allò que la societat espera de nosaltres. Tot plegat forma un trencaclosques cada vegada més difícil de sostenir.
No és casualitat que aquest sentiment acabi relacionant-se, en molts casos, amb l’augment dels problemes de salut mental, especialment la depressió. Vivim en una societat que exigeix molt, però que sovint ofereix poc espai per respirar, equivocar-se o sentir-se suficient.
I, tanmateix, tenim la capacitat de construir un món diferent. Un món menys obsessionat amb l’aparença, amb l’èxit constant i amb la necessitat de demostrar permanentment el nostre valor. El problema és que moltes de les persones i estructures que tenen el poder real per impulsar canvis profunds no semblen tenir cap interès a fer-ho.
http://www.teinteresa.es/gente/feliz-Marilyn-Monroe_0_749325755.html