Educació i "sobre" sous...
En finances hi ha un principi fonamental: “diversificar per minimitzar les pèrdues”. Crec que és una idea que es pot aplicar a molts àmbits, i un d’ells és el món laboral, especialment l’educatiu.
És habitual, en moltes empreses, trobar complements salarials associats a determinades tasques. L’educació no és cap excepció; ben al contrari. La majoria de complements salarials estan pensats per compensar un augment de responsabilitats o de càrrega de feina. És a dir, quan un treballador assumeix temporalment unes funcions que li exigeixen més hores o més dedicació, rep una compensació econòmica. Però al nostre sistema educatiu sovint no se segueix aquesta lògica de manera coherent.
Centrem-nos en el món educatiu. Tutors, coordinadors, caps de departament i altres càrrecs disposen de complements salarials específics per unes tasques que, en molts casos, acaben assumint durant anys i anys, acumulant responsabilitats de manera continuada.
I aquí em sorgeixen diversos dubtes. El salari base d’un professor és insuficient? O bé és que la jornada laboral docent no es considera realment una jornada completa?
Si la resposta és que el salari base ja és correcte, aleshores, per què calen complements constants per assumir feines que formen part del funcionament habitual dels centres?
I si la resposta és que la jornada docent ja és plenament completa, com pot ser que l’administració assumeixi que un professor podrà continuar fent igual de bé la seva feina docent mentre acumula tutories, coordinacions i altres responsabilitats dins del mateix horari?
Molts companys acaben cremats de ser tutors, coordinadors o responsables de diferents àrees. I, al final, aquesta sobrecàrrega l’acaben pagant també els alumnes, perquè la tasca principal (fer classe i acompanyar educativament) és la que es veu afectada per totes les altres obligacions.
Fa anys que proposo una idea molt senzilla a l’administració, però mai no ha estat escoltada: permetre que aquests càrrecs es compensin amb reducció horària real en lloc de basar-se principalment en complements econòmics. És a dir, si un professor és tutor o coordinador, que pugui reduir proporcionalment les hores lectives corresponents al complement salarial que li pertocaria.
Amb una mesura així hi hauríem de guanyar tots. Primer, el professor aniria menys ofegat, perquè continuaria fent una jornada laboral completa, però més equilibrada. I segon, augmentaria (encara que fos lleugerament) la necessitat de contractar més professorat per cobrir les hores lectives alliberades. Això ajudaria a reduir la sobrecàrrega estructural que pateixen molts docents.
La pregunta és: per què no es fa?
Probablement, en part, perquè és més còmode per a l’administració mantenir el sistema actual. Gestionar més reduccions horàries, més contractacions i horaris més variables implica més complexitat burocràtica. I, en part, també per una qüestió humana: sovint molts treballadors prefereixen un augment salarial, encara que això impliqui una disminució en la qualitat de vida o fins i tot en la qualitat de la seva pròpia feina.
Diversificar les tasques. Imatge extreta (públic): http://theeg.com/12-tips-for-effective-delegation/
El burn out en la docència: https://www.tdx.cat/handle/10803/9344