Prou!
La majoria de famílies i escoles s'ensenya i es predica en l'esforç com a camí per la superació personal i social...
Dic en la majoria perquè hi ha escoles i famílies que eduquen a fer ús dels favors, contactes, i ús de l'abús, en menystenir als que creus que estan per sota teu...
No podia deixar d'escriure quatre paraules amb el que està passant a la nostra societat. Molts sociòlegs opinen que estem en els millors temps de la humanitat: menys guerres, menys injustícies, més igualtat, ... Els valors estadístics serveixen sempre pels que s'ho miren de lluny; m'agradaria que aquesta afirmació la fessin a persones que han estat lluitant tota la seva vida per poder superar els reptes quotidians però la manca de justícia els ho ha impedit...
Un bon exemple d'esforç són els migrants que venen cap a la Unió Europea, donen tot el que tenen, material i fins i tot posen en risc la seva vida, per poder superar el mal destí que els havia tocat "viure". I que fem molts? Doncs res! Ens quedem mirant-ho posant excuses o criticant als que ens manen... El camí de l'esforç serveix en un món on no depèn del lloc d'on neixis. On la "sort" d'algú que neix a Àfrica sigui la mateixa que algú que neix a nord-Amèrica, per exemple.
Un altre bon exemple d'esforç són famílies que han fet mans i mànigues per poder pagar uns estudis als seus fills, educant-los en l'esforç i la superació d'un mateix... I després t'adones que hi ha fills que aquest esforç no els ha calgut per assolir un lloc de privilegi, o fins i tot tenir un títol i sou reial... Per què la família reial ha de tenir assegurat el seu salari? Per què les companyies més fortes i els llocs de poder tenen els mateixos cognoms? I és que tornem a dir el mateix, el camí de l'esforç serveix en un món on no depèn del lloc per on et pareixen!
Falta fer una revolució, perquè aquestes injustícies, aquesta manca de donar protagonisme a l'esforç (i cal esmentar també donar protagonisme a la validesa), tot això només beneficia a quatre; tal com va anunciar Oxfam, l'1% del món acapara el 85% de la riquesa (i de ben segur que si sortís a la llum la riquesa amagada i els beneficis en negre, aquesta balança mundial estaria més desajustada encara).
Dic en la majoria perquè hi ha escoles i famílies que eduquen a fer ús dels favors, contactes, i ús de l'abús, en menystenir als que creus que estan per sota teu...
No podia deixar d'escriure quatre paraules amb el que està passant a la nostra societat. Molts sociòlegs opinen que estem en els millors temps de la humanitat: menys guerres, menys injustícies, més igualtat, ... Els valors estadístics serveixen sempre pels que s'ho miren de lluny; m'agradaria que aquesta afirmació la fessin a persones que han estat lluitant tota la seva vida per poder superar els reptes quotidians però la manca de justícia els ho ha impedit...
Un bon exemple d'esforç són els migrants que venen cap a la Unió Europea, donen tot el que tenen, material i fins i tot posen en risc la seva vida, per poder superar el mal destí que els havia tocat "viure". I que fem molts? Doncs res! Ens quedem mirant-ho posant excuses o criticant als que ens manen... El camí de l'esforç serveix en un món on no depèn del lloc d'on neixis. On la "sort" d'algú que neix a Àfrica sigui la mateixa que algú que neix a nord-Amèrica, per exemple.
Un altre bon exemple d'esforç són famílies que han fet mans i mànigues per poder pagar uns estudis als seus fills, educant-los en l'esforç i la superació d'un mateix... I després t'adones que hi ha fills que aquest esforç no els ha calgut per assolir un lloc de privilegi, o fins i tot tenir un títol i sou reial... Per què la família reial ha de tenir assegurat el seu salari? Per què les companyies més fortes i els llocs de poder tenen els mateixos cognoms? I és que tornem a dir el mateix, el camí de l'esforç serveix en un món on no depèn del lloc per on et pareixen!
Falta fer una revolució, perquè aquestes injustícies, aquesta manca de donar protagonisme a l'esforç (i cal esmentar també donar protagonisme a la validesa), tot això només beneficia a quatre; tal com va anunciar Oxfam, l'1% del món acapara el 85% de la riquesa (i de ben segur que si sortís a la llum la riquesa amagada i els beneficis en negre, aquesta balança mundial estaria més desajustada encara).
Imatge extreta de: http://www.anticapitalistes.net/spip.php?article3013