Ho has de tenir... així que paga!
En l’actualitat, no tothom es pot permetre pagar per quelcom que no sigui estrictament útil per sobreviure. I utilitzo expressament la paraula “sobreviure” per diferenciar-la de viure, per distingir-la de poder destinar els teus diners a coses que van més enllà de cobrir les necessitats bàsiques.
Així doncs, com pot ser que un estat democràtic i just, com molts presumeixen que és el nostre, obligui els seus ciutadans a pagar per una eina que el mateix govern utilitza com a sistema d’identificació i gestió de la població? Estic parlant del DNI. Com pot ser que t’obliguin a pagar 11 € per un document que no tens la possibilitat de decidir si vols tenir o no?
Sé que molts diran que existeix l’opció de demanar l’exempció de pagament. Però, de debò pensem que totes aquelles persones que no poden assumir aquests 11 € tindran el temps, els coneixements o les energies per afrontar tota la burocràcia necessària per aconseguir aquesta exempció? Jo, sincerament, crec que no. I, a més, ho trobo profundament injust.
Altres diran que “per 11 € cada 10 anys tampoc n’hi ha, per tant”. Però qui diu això probablement no sap què significa sobreviure. No sap què és haver de comptar cèntim a cèntim (sí, cèntims!) per poder arribar a cobrir les necessitats vitals del dia a dia.
Per això, em pregunto: si tenir el DNI és una obligació legal, no hauria d’estar ja cobert pels impostos que tots paguem? I, per tant, evitar que les persones amb menys recursos hagin d’afrontar aquest cost directe, mentre que aquells que sí que tenim una situació més estable ja hi contribuïm de manera progressiva a través del sistema fiscal.
Text modificat per la publicació en diaris