Motivem-los

Fa pocs dies em vaig trobar enmig d’una discussió amb una mare. El seu fill havia deixat els estudis i volia entrar al món laboral; mentrestant, fins que no trobés feina, el tenien a casa sense fer res. La mare atribuïa la situació a la poca motivació que, segons ella, els professors transmetem als alumnes perquè continuïn estudiant.

Però, sincerament, com volen que els motivem més quan veuen que es pot arribar a tenir fama i guanyar molts diners fent tertúlies a la televisió sense gaire formació, i sovint premiant més l’espectacle que no pas el coneixement? Com podem despertar entusiasme pels estudis quan alguns acumulen grans fortunes simplement pel lloc on han nascut o pels contactes que tenen? Com podem fomentar la cultura de l’esforç quan els mateixos joves veuen casos constants de corrupció, privilegis o portes giratòries entre política i grans empreses? Com podem generar inquietud intel·lectual en una societat que massa sovint dona més valor a l’aparença que no pas al coneixement?

Els professors fem tot el que podem, però la societat també hauria de revisar què considera important i exemplar.

L’educació és, o hauria de ser, una eina d’ascens social basada en l’esforç intel·lectual. Més enllà dels continguts o dels exàmens, el més important que intentem transmetre és la cultura de l’esforç, el pensament crític i els valors humans. Però massa sovint els joves perceben que aquells que més acumulen no sempre són els més preparats ni els més honestos, sinó els que han sabut aprofitar millor les desigualtats del sistema.

Motivem els joves per estudiar, sí. Però abans caldria impulsar un canvi social profund: que l’esforç, la responsabilitat i el coneixement tornin a tenir valor real; i que qualsevol persona, vingui d’on vingui, senti que pot construir una vida digna gràcies al seu treball i dedicació.

Imatge extreta http://www.xtec.cat/~cgonza2/QUART%20ESO/T4%20La%20revolucio%20industrial/

---