El Titànic (enginyeria o sobervia)(un fet molt present)
Tal dia com avui (14 d’abril) de 1912, el majestuós transatlàntic Titànic s’enfonsava sota les aigües gelades de l’oceà Atlàntic i deixava enrere més de 1.500 vides...
Aquest escrit no és només per lamentar la mort de les víctimes del Titànic, sinó també per tres reflexions que crec que continuen plenament vigents.
La primera és la necessitat de ser realistes. Està bé recordar aquella tragèdia, però no podem oblidar que encara avui, massa sovint, centenars de persones moren injustament, i moltes també ho fan al mar. Per tant, sí, fem memòria de les víctimes del Titànic, però sobretot lluitem perquè no continuïn morint persones en situacions evitables arreu del món.
La segona és la supèrbia humana i tecnològica. El Titànic representava la confiança absoluta en el progrés i en la idea que la tècnica podia superar qualsevol límit. Es deia que era insubmergible... i la realitat va demostrar el contrari. Aquella tragèdia ens recorda que els humans, i també tot allò que construïm, som vulnerables i imperfectes. Res no és definitiu, res no és intocable, i tot és susceptible de millora i revisió.
Finalment, hi ha una tercera lectura que continua sent dolorosament actual: la desigualtat. Entre les víctimes del Titànic, la majoria pertanyien a les classes més humils. I, salvant les distàncies, això continua passant avui. Qui acostuma a patir més les crisis, les tragèdies i les injustícies? Sempre els qui tenen menys recursos. Mentrestant, sovint sembla que els més poderosos visquin protegits per una mena d’escut invisible.
Evidentment, al Titànic també hi van morir persones riques i influents, com el mateix capità. I precisament això hauria de servir d’exemple a molts dirigents actuals: responsables financers que enfonsen entitats, governs que gestionen malament els recursos públics, o persones privilegiades que continuen vivint còmodament mentre molts altres s’ofeguen sota la pressió econòmica i social.
El capità del Titànic va acabar assumint, de manera extrema i tràgica, les conseqüències de les seves decisions. Potser aquesta és una de les grans lliçons que encara avui costa tant d’aprendre.
Imatge pública extreta de https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:RMS_Titanic_3.jpg
El text va ser publicat amb modificació