El cansament constant
L'estrès laboral és la causa més comuna de baixa laboral. La depressió és la nova malaltia de moda i el seu augment sembla imparable. I els trastorns alimentaris (molts d'ells causats pels efectes anteriors) són un dels factors més preocupants en les societats benestants...
Què ens passa? Per què sempre estem tan cansats? Com pot ser que tenint-ho tot ens sentim malament?
La majoria d'amics i coneguts meus (sobretots els de les grans ciutats) em diuen frases com:
"No em queda energia per tenir vida personal!"
"Com vols que tingui família si no tinc ni temps per cuidar-me a mi?"
I és que una jornada laboral actual és com anar a una batalla: comences enèrgic, però acabés exhaust (o mort). I perquè això si la majoria de les jornades laborals són d'un impacte físic escàs?
Doncs bé, la resposta és senzilla... Quina és la nostra jornada laboral? De quantes hores? 8 hores? Segur que són només 8 hores?
Quan sortim de la feina, quants de nosaltres no seguim pensant amb la feina? Quants de nosaltres no tenim correus electrònics per respondre? Quants de nosaltres no tenim grups de whats app del treball que segueixen "molestant" en qualsevol hora? Quants de nosaltres no tenim la inquietud de seguir formant-nos per ser "vàlids" en l'empresa?...
Són aquests punts, entre molts altres, els que ens treuen energia i temps, són lladres de la nostra vida. I francament, no tindrem vida si no donem més prioritat al nostre ben estar...
Un altre punt molt diferent, perquè no sembli que només el problema és el món laboral, és el nostre temps lliure. De debò tenim temps de descans? Tenim temps d'avorrir-nos?
Quants de nosaltres, quan tenim temps per nosaltres, extremem fins a l'últim minut per fer quelcom que sigui "útil"? Quants de nosaltres quan anem de vacances fem viatges esgotadors fins a l'últim dia i empalmem directament a la feina sense temps ni de treure'ns el jet lag? Quants de nosaltres en els moments de temps personal no anem corrents d'un lloc a l'altre: ara a comprar, ara a netejar la casa, ara al gimnàs, ara ara ara ara... !!!
Parem! Aburrimnos una mica! Com diuen els italians gaudim d'"il dolce far niente", gaudim del no fer res. I això ho hem d'aplicar a tots els àmbits de la nostra vida: laboral, familiar, social i interpersonal!
Imatge extreta amb domini públic de https://pixabay.com/en/woman-face-bullying-stress-shame-2775271/
- http://www.eleconomista.es/empleo/noticias/8639170/09/17/Economia-Laboral-El-estres-provoca-el-30-de-las-bajas-laborales-en-Espana.html
- http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs369/es/
- http://www.cuidateplus.com/enfermedades/psiquiatricas/sindrome-de-burnout.html