Carta als Reis Mags, Tió i Pare Noel
Estimadíssims Reis Mags d’Orient, apreciat Tió i honorable Pare Noel,
Us escric aquesta carta per fer-vos una de les peticions més sinceres que he fet en els darrers anys. I espero, de tot cor, que me la pugueu concedir.
Cada cop més, els nostres infants i joves es tornen dependents dels objectes, més consumistes i, sobretot, més vulnerables a la frustració. És trist veure com molts nens i nenes, el dia que reben els regals, acaben sentint decepció perquè no han obtingut exactament allò que havien demanat. Però el problema va molt més enllà d’una simple desil·lusió momentània. El que realment preocupa és que, sovint, dipositen la seva felicitat en objectes materials i, quan aquests no arriben, senten una mena de buit o fracàs.
És aquest el sentiment que volem potenciar en la nostra societat?
Aquestes festes haurien de ser una oportunitat per recuperar el valor dels regals no materials. Però massa vegades som els mateixos adults els qui tenim una visió esbiaixada del que significa regalar de veritat. Pensem que allò que no es pot embolicar no farà prou il·lusió. I potser ens equivoquem.
No és més valuós un berenar amb amics o família, una tarda compartint jocs de taula, converses i rialles? No és més memorable una xocolata calenta mentre es mira una pel·lícula plegats, o una estona de joc i complicitat amb les persones que estimem? Sovint aquests moments deixen records molt més profunds que qualsevol objecte nou i brillant.
També voldria parlar de la saturació de regals que viuen molts infants durant aquestes dates. Quants obsequis poden arribar a rebre entre tots vosaltres? Quan tot es multiplica, moltes coses deixen de tenir valor. Al final, només es recorden un o dos regals, i la resta es converteixen en objectes efímers condemnats a l’oblit.
I això educa, sense voler, en una idea molt perillosa: acostumar-se a tenir-ho tot per no valorar res. Tant és així que, quan es perd alguna cosa, alguns arriben a sentir que no tenen res, malgrat viure envoltats d’abundància.
Potser, doncs, és millor regalar menys, però regalar millor. Regalar allò que té sentit, allò que emociona, allò que es recorda amb el temps. I si arriben molts regals, també podem ensenyar el valor de compartir amb aquells infants que no han tingut la mateixa sort.
En definitiva, estimadíssims Reis Mags d’Orient, apreciat Tió i honorable Pare Noel: feu que aquestes festes siguin dies plens d’afecte sincer i no només de consum; dies de companyia i no de buit; dies de records i no només d’objectes.
Regaleu molt, sí. Però, sobretot, regaleu amb el cor.
Att. Andreu Arbó i Trabado
