“Bona nit padrina!”
Fa molts anys hi havia una noia que tenia el costum de posar mals noms a tots els del poble. Al que caminava coix li deia “El caminant”; al que era pelut li deia “El pels”; el que un dia no es pentinava, “El grenyes”... i així a tots els del poble.
Els nois, cansats de que els poses mal noms van decidir donar-li una lliçó. Així doncs, a les festes majors tots van ballar amb ella; ja de nit, ella va marxar cap a casa cansada i per arribar aviat va passar per un carreró fosc.
Els nois van ficar-se de cara a la paret a cantó i cantó d’aquell carreró amb els pantalons baixats, i ella al passar i haver de palpar les parets per no caure el que tocava eren culs, i cada cul que tocava li deia: “Bona nit padrina!”... “Bona nit padrina!”... i així un cul darrere l’altre.
Tant va ser la vergonya que va passar que va haver de marxar del poble a viure a Barcelona...
Els nois, cansats de que els poses mal noms van decidir donar-li una lliçó. Així doncs, a les festes majors tots van ballar amb ella; ja de nit, ella va marxar cap a casa cansada i per arribar aviat va passar per un carreró fosc.
Els nois van ficar-se de cara a la paret a cantó i cantó d’aquell carreró amb els pantalons baixats, i ella al passar i haver de palpar les parets per no caure el que tocava eren culs, i cada cul que tocava li deia: “Bona nit padrina!”... “Bona nit padrina!”... i així un cul darrere l’altre.
Tant va ser la vergonya que va passar que va haver de marxar del poble a viure a Barcelona...
En la majoria de casos, ve d'un cas verídic.
Imatge generada amb intel·ligència artificial (Recraft.ia, 2025)[indicacions: el conte]{13/5/2026}.