“Lorca érem i serem tots”
Després d’una guerra d’ideals, injusta i sagnant, un dia com avui al (18 d'agost) 1936, van assassinar Federico García Lorca. Un dels millors poetes, dramaturgs i prosistes del segle XX en llengua castellana.
El van matar aquells que defensaven uns ideals antidemocràtics que a diferència d’arreu del món van guanyar la guerra i aïllaren Espanya de la realitat dels països democràtics.
El seu assassinat: una desgràcia per a tots; va servir de ben poc. Em fa molt mal quan hi penso. La nostra Espanya ben poc ha canviat, ja que seguim jutjant la gent per les seves creences, ideals, condició sexual o forma de viure.
Així doncs, en moltes empreses acomiaden gent que, tot i ser vàlides, no opinen igual que els seus directius; manen aquelles persones que són fills de les famílies amb poder; dicten les lleis aquells que només defensen els seus propis interessos...
Es parla molt que vàrem tenir una Transició exemplar: això és totalment fals. La Transició espanyola va ser duta a terme pels mateixos que van gaudir d’assassinats com el de Lorca, assassinats injustos i només defensats per la imposició de la por.
La transició d’Espanya comença ara. El poble ha despertat i veu aquestes injustícies antidemocràtiques del nostre estat. Vivim sota el pes d’una constitució que la majoria no vàrem votar i que la van redactar els mateixos franquistes que defensaven assassinats com el de Lorca. Vivim emparats per uns tribunals escollits per aquells que un dia foren antidemocràtics i segueixen manant. Vivim en un Estat on, en molts indrets, encara s’inculca l’ideal de “Una, Grande y Libre”. Vivim en un regne on es parla ben poc d’aquestes morts injustes, com la de Lorca, perquè encara molts defensen, a ultrança, les atrocitats del franquisme i emparen el cop d’Estat i la guerra com un alliberament d’Espanya.
Són els joves que han de lluitar democràticament perquè els assassinats, com el de Lorca, comencin a tenir un record i sentit. Hem de motivar al jovent explicant-li la veritat del que va ser l’Espanya que va matar a Lorca. Hem d’animar els joves a utilitzar la democràcia per canviar la realitat (no al revés, que és el que fan els governs espanyols).
L’assassinat de Federico García Lorca va ser una desgràcia per a tots: va silenciar la democràcia a Espanya, va castigar al silenci i a la clandestinitat els diferents estils de vida, va resguardar a la injustícia i a l’antidemocràcia perquè seguissin enèrgicament vius, va crear aquesta Espanya en la qual vivim actualment.
Lorca va ser assassinat i oblidat per molts, però ara és hora que el recordem i fem honor a les seves paraules:
“Jo sóc espanyol integral i em seria impossible viure fora dels meus límits geogràfics; però odio al que és espanyol per ser espanyol només, jo sóc germà de tots i execro a l'home que se sacrifica per una idea nacionalista, abstracta, pel sol fet que estima la seva pàtria amb una bena als ulls. El xinès bo està més prop de mi que l'espanyol dolent. Canto a Espanya i la sento fins a la medul•la, però abans que això sóc home del món i germà de tots. Per descomptat no crec en la frontera política.”
És hora de canviar aquesta Espanya, democratitzar-la, fer-la justa i igualitària per a tots.