Sola a casa?
Era una dona gran que vivia sola en una d’aquelles cases de Tivissa, cases molt altes, amb moltes plantes, però amb cada planta ben petita.
La dona vivia de renda i, tot i estar acomodada, passava els dies sola. Una nit d’hivern, fosca i freda, va sentir sorolls a fora: algú intentava forçar la porta burxant el pany.
Morta de por, només se li va acudir començar a cridar:
— Tomàs! Baixa la destral! Tu, Miquel, posa més llenya al foc! Josep, prepara l’escopeta!
Els lladres, en sentir aquells crits i pensar-se que la dona no estava sola, van fugir cames ajudeu-me. I així, amb enginy i sang freda, la dona va evitar que li entressin a robar.
En la majoria de casos, ve d'un cas verídic.
Imatge generada amb intel·ligència artificial (Recraft.ia, 2025)[indicacions: el conte]{13/5/2026}.