"La Tia Catorrita"
Fa molts anys, en temps de la postguerra, vivia una jove molt maca a qui, més endavant, van acabar donant el malnom de “Tia Catorrita”. Aquesta dona estava casada amb un home egoista, amb tendència a beure, poc treballador, rondinaire i amb pocs escrúpols. Tenien dos fills petits i, en prou feines, podia donar-los menjar: com a molt, unes farinetes o sopes de timó.
En aquell temps, la gana era el pa de cada dia. Però un dia, la Tia Catorrita va aconseguir reunir dos grapats d’arròs i una mica de peix d’escata. Va preparar un arròs per als seus fills en una paella a la cuina de foc que tenien; i per a ella i el seu marit va fer sopa de timó amb trossos de pa sec.
Tot just acabat de fer el dinar, el seu home va arribar a casa i li preguntà:
— Què hi ha per dinar? Tinc fam!
Ella li respongué que havia fet arròs per als nens i sopa de timó per a ells dos. L’home, egoista com era, va agafar un grapat de sorra del terra (en aquells temps els terres no estaven enrajolats) i la va tirar dins l’arròs mentre deia:
— Si jo no menjo arròs, en aquesta casa ningú no en menjarà!
La Tia Catorrita, farta d’aguantar l’egoisme del seu marit, que fins i tot podia deixar els seus fills sense menjar, quan ell es va girar va agafar la paella i li va clavar un cop tan fort al cap que el va matar.
Cas verídic.
Imatge generada amb intel·ligència artificial (Recraft.ia, 2025)[indicacions: el text]{12/5/2026}.