"La Tia Catorrita"

Fa molts d'anys, en temps de la postguerra, vivia una jove molt maca que més endavant li van donar el mal nom de "Tia Catorrita". Aquesta noia estava casada amb un home egoista, amb tendència a beure, poc treballador, rondinaire i amb pocs escrúpols. Tenia dos fills petits i en prou feines podia donar-los menjar, com a molt o farinetes o sopes de timó.

En aquell temps la gana era el pa de cada dia. Però un dia, la Tia Catorrita va poder reunir dos grapats d'arròs i una mica de peix d'escata. Ella va preparar un arròs pels seus nens amb una paella a la cuina de foc que tenien; i per ella i el seu marit va fer sopa de timó amb trossos de pa sec.

Just acabat de fer el dinar el seu home va arribar a casa i li va preguntar: "Què hi ha per dinar? Tinc fam!". Ella va dir-li que havia fet arròs pels nens i per a ells sopes de timó. L'home, egoista com era, va agafar sorra del terra (en aquell llavors els terres no estaven enrajolats) i va tirar la sorra dins l'arròs dient: "Si jo no menjo arròs, en aquesta casa ningú menjarà arròs!". La Tia Catorrita, farta d'aguantar l'egoisme del seu marit, que fins i tot podia dur a la fam als seus fills, quan ell es va girar, va agafar la paella i li va fotre pel cap amb un cop tan fort que el va matar!


Anècdota de L'Ametlla de Mar - Explicat per la meva avia
Cas verídic