L’educació actual
Ja fa temps que llegeixo articles i reflexions de pedagogs i professors que debaten si s’han de posar deures als alumnes o no. Francament, l’escola també té la funció de formar futurs ciutadans; ciutadans que, tard o d’hora, hauran d’assumir responsabilitats, constància i una jornada laboral exigent. Com es poden adquirir aquests hàbits si eliminem qualsevol obligació fora de l’horari escolar?*
El problema, potser, no són els deures en si, sinó com es plantegen. També hi ha professors que han acabat limitant la seva feina exclusivament a les hores de classe, sense preparació posterior ni reflexió sobre la pràctica docent. I, malgrat això, encara es reclama reduir més la càrrega de treball.
Per altra banda, l’individu ha d’aprendre a valer-se per si mateix i a ser autosuficient. Però això és difícil en classes massificades i en un model on sovint es prioritza el treball cooperatiu per damunt del treball individual.
Els deures haurien de ser aquell moment en què l’alumne s’enfronta sol als problemes, intenta entendre la teoria i aprèn a gestionar les dificultats sense dependre constantment del professor o dels companys. És en aquest espai on realment es posa a prova la comprensió, on es genera la consolidació del saber i on hi ha un pes important de l’autonomia personal.
En definitiva, abans de preguntar-nos si s’han de posar deures o no, potser ens hauríem de preguntar si l’escola actual està formant ciutadans responsables, competents i constants, o bé joves amb poca capacitat d’esforç i autonomia.
* Aquí també hi ha un altre debat important que no obro en aquest escrit: la saturació d’activitats extraescolars i la necessitat de decidir què és realment prioritari en la formació dels joves.