He viscut enganyat!

Des de ben jove sempre m’havien inculcat que la democràcia i les seves institucions estaven al servei de la ciutadania i del bé comú. Viure en un país democràtic significava tenir drets, llibertat d’expressió i d’opinió, que el poble podia decidir sobre allò que afectava la seva vida, i que hi havia uns drets que tothom tenia al seu abast.

Amb els anys, però, he tingut la sensació que aquesta idea sovint queda molt lluny de la realitat. Des de fa temps, molts ciutadans perceben que determinades decisions polítiques limiten drets i allunyen les institucions de la voluntat popular.

He quedat perplex amb declaracions com les de la vicepresidenta del govern espanyol afirmant, abans fins i tot que una llei fos aprovada, que la llei de consultes del Parlament seria inconstitucional. Costa entendre com es pot jutjar una norma abans que estigui plenament formulada i publicada.

"Senyors polítics, potser caldria preguntar-se qui s’allunya realment de l’esperit democràtic." 

Cada dia apareixen nous casos de corrupció i això erosiona la confiança de la ciutadania. En una democràcia madura, la transparència hauria de ser absoluta: sous, dietes i complements dels càrrecs públics haurien de ser fàcilment accessibles i comprensibles per a tothom.

També resulta difícil d’acceptar que alguns càrrecs públics acumulin responsabilitats i sous mentre moltes persones pateixen precarietat o manca d’oportunitats. La política hauria de ser un servei públic, no una eina per perpetuar privilegis.

El sou d’un càrrec públic no hauria de dependre d’ell mateix ni del seu entorn més proper, sinó d’òrgans independents i objectius que valorin la responsabilitat i la feina feta.

Per això molta gent es pregunta si la democràcia que tant va costar construir s’ha anat deteriorant amb el temps. Però, malgrat tot, la solució no pot ser altra que més democràcia, més transparència i més diàleg. Només així es pot construir un govern realment just, representatiu i al servei de la ciutadania.