Etiquetes

Mates i llengües: Una societat que no interessa!


En la majoria d’escoles existeix un problema evident de nivell en dues àrees fonamentals: les llengües i les matemàtiques. No és estrany que moltes famílies acabin pagant acadèmies o professors particulars per compensar aquestes mancances del sistema educatiu.

Centrant-nos amb les matemàtiques, aquest dèficit, no es limita només a les aules. També és visible en gran part de la societat adulta. Només cal observar la dificultat que tenen moltes persones per interpretar dades bàsiques, entendre percentatges, calcular interessos o analitzar informació numèrica que afecta directament la seva vida quotidiana.

En el cas de les llengües, sembla que des de fa anys s’ha intentat reaccionar (sobretot per les estrangeres)*: més hores d’anglès, programes bilingües o Erasmus, auxiliars de conversa o estades a l’estranger. Però, per què no existeix la mateixa preocupació amb les matemàtiques? Per què el dèficit matemàtic continua sent vist com una cosa normal, gairebé inevitable? Per què sembla acceptable dir “jo és que soc dolent en matemàtiques”, mentre seria impensable presumir d’analfabetisme lector?

Les matemàtiques no són només fórmules abstractes o exercicis escolars. Són una eina essencial per comprendre el món. Una societat amb una bona cultura matemàtica seria molt més crítica i difícil d’enganyar. Entendria millor les hipoteques, els interessos bancaris, els rebuts de la llum, de l’aigua o del gas. Podria interpretar correctament una nòmina, una declaració de renda o les dades econòmiques que constantment apareixen als mitjans de comunicació.

I aquí apareix una pregunta incòmoda: realment interessa formar una societat amb capacitat crítica i comprensió matemàtica? Una ciutadania que entén números, percentatges i estadístiques és una ciutadania menys manipulable. És més difícil enganyar qui sap interpretar dades i detectar incoherències.

Potser per això les matemàtiques sovint s’han ensenyat com una assignatura mecànica, basada en memoritzar processos, en lloc d’ajudar a comprendre la realitat. Perquè quan una persona aprèn a raonar matemàticament no només resol equacions: també aprèn a qüestionar discursos, a exigir explicacions i a pensar amb autonomia.

I probablement aquest és el vertader valor, i també el vertader “perill”, d’una bona educació matemàtica.

*Crec que amb les llengües estrangeres hi ha molta més voluntat de solucionar el problema per un interès econòmic més que no pas cultural. En aquest segon aspecte passa una mica el mateix que amb les matemàtiques; només cal veure el tracte que sovint rep el català. L’anglès, l’alemany o, cada cop més, el xinès es potencien perquè fan la ciutadania més útil dins l’actual sistema econòmic: faciliten el turisme, els negocis i la mobilitat laboral. És a dir, es promouen sobretot perquè generen productivitat i rendiment econòmic.
Més informació o referències

Enviar missatge per correu electrònic
Labels: