La impunitat de la incompetència a les empreses
En moltes empreses s’ha acabat normalitzant una realitat preocupant: protegir la incompetència i justificar la manca d’implicació. Gairebé tothom podria posar exemples de companys que no només no compleixen adequadament la seva feina, sinó que dificulten la dels altres. I encara és més frustrant quan aquestes mateixes persones intenten donar lliçons o responsabilitzar els altres dels problemes que elles mateixes generen.
El més sorprenent és que sovint aquesta situació no provoca cap reacció per part dels responsables. Al contrari: es tendeix a excusar-la amb frases com “és que ell és així” o “però és bona persona”. I evidentment que les qualitats humanes són importants, però una organització no pot funcionar només amb excuses emocionals. La convivència laboral també exigeix responsabilitat, compromís i respecte per la feina dels altres.
En qualsevol entorn professional saludable, cadascú hauria de complir amb la seva tasca amb responsabilitat i cooperació. Ni cal assumir constantment la feina dels altres, ni és acceptable descarregar-la sobre els companys. Treballar en equip no significa aprofitar-se de l’esforç aliè, sinó contribuir perquè el conjunt funcioni millor.
Un dels grans problemes és que moltes organitzacions han acabat assumint la incompetència com un element estructural inevitable. I això té conseqüències molt profundes: desmotiva els treballadors implicats, deteriora el clima laboral i transmet la sensació que esforçar-se més no serveix de gaire.
No es tracta de defensar acomiadaments massius ni de promoure entorns laborals agressius. Es tracta d’una idea molt més simple: construir equips eficients, professionals i cooperatius. Està àmpliament estudiat que els entorns amb bona comunicació, confiança i implicació col·lectiva obtenen millors resultats, més productivitat i menys conflictes interns.
Quan una empresa premia igual qui s’implica i qui evita responsabilitats, acaba enviant un missatge molt perillós: que el mèrit, l’esforç i la iniciativa tenen poc valor real. I això no només afecta el món laboral. També contribueix a una cultura general de desmotivació on cada vegada més persones opten per fer el mínim indispensable, convençudes que el resultat final serà exactament el mateix.
Cap organització pot créixer de manera sana si converteix la resignació davant la incompetència en norma. Perquè la qualitat d’una empresa no depèn només dels seus objectius o dels seus beneficis, sinó també de la capacitat de construir equips responsables, honestos i respectuosos amb la feina compartida.
Hem perdut el nord de les direccions de les empreses?
La cohesió d'equip i l'avaluació del treballador és essencial per la millora del sistema i del benestar de l'individu
- Group Cohesion and Performance: A Meta-Analysis:
https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/1046496412468074?utm_source=chatgpt.com - The Job Satisfaction-Productivity Nexus: A Study Using Matched Survey and Register Data:
https://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/001979391206500203?utm_source=chatgpt.com