Una grande y libre! (Espanya! Surt de l'armari!)
No entenc a tots els meus “veïns”. No els entenc per una simple raó: no em regalen cotxes, no treballen per mi, no em donen els diners que els sobren...
No, no m’he tornat boig; no estic demanant un impossible, estic intentant entendre a la gent que nega la balança econòmica a Espanya. Estic intentant entendre els motius que donen aquestes persones per veure normal que els que creen més diners han de viure justos i els que treballen menys poden tenir més comoditats a costa dels primers. Intento entendre com poden negar que Catalunya aporta una gran riquesa a la resta d’Espanya i aquesta la reparteix desproporcionalment.
Tampoc entenc com politics o persones poden dir públicament que els repugna la llengua catalana i ningú els replica. No obstant algú que intenta impulsar el català és acusat per intentar eliminar el castellà. Què és aquest joc de paraules? Des de quan impulsar una llengua minoritària pot oprimir una de les llengües més parlades del món?
No ho entenc senyors, no entenc com podem parlar tant del nacionalisme català com una arma separatista i perillosa i no podem parlar lliurement d’aquesta Espanya que encara ens oprimeix a tots, fins i tot als d’altres regions d’Espanya. Aquest nacionalisme d’una Espanya única, indivisible... una Espanya que amaga la seva pluralitat de cultures, la seva diversitat de llengües i l'existència de sentiments diferents. Una Espanya que oprimeix aquell que no pensa com ella, que margina aquella que no segueix les seves creences; en definitiva aquella que és dictadora...
Com no poden entendre que si l’Espanya actual no surt de l’armari i admet el que és; és a dir un estat creat per múltiples nacions diferents, doncs hi haurà molta gent que pensarà en marxar i buscar un lloc on poder connectar lliurement i sense traves amb Europa, buscarà la llibertat per poder gaudir d’aquells béns que genera i ajudar públicament aquelles regions que ho requereixin.
Deixem d’enganyar-nos i d’enganyar: A molta gent encara li va estreta la democràcia i intenta impulsar antics odis per distreure i mentrestant beneficiar-se. Mirem com ens veuen a la resta d’Espanya i mirem com veiem nosaltres la resta d’Espanya; com pot existir després de tres-cents anys tant d'odi? Com pot existir dintre de casa nostra tanta gent amb els ulls tapats que no veu la injustícia legal, lingüística i social que ens està fent aquesta política estrangera? Com pot haver gent que defensi més la casa del veí i no pas la seva pròpia? Com pot una persona preferir que siguem les primeres en impulsar retallades, més impostos i veure altres comunitats que són les més endeutades que no ho apliquin?