Societat del ejaculador precoç
Les noves tecnologies, la nova societat, les ciutats actuals... tenen un avens exponencial. El què avui és nou demà ja està antiquat i el què esdevé un futur només imaginable, és converteix immediatament en “realitat”. O si més no això és el que ens fan creure...
Sempre anem de bòlit, corrents, sense saber on anem, però corrents. Les empreses et demanen que facis una feina en una hora quan tardes dos dies en fer-la. Això implica sacrificar la teva vida social per la feina o la teva feina per la vida social.
La societat s’ha convertit en un “ejaculador” precoç, en el sentit de que ho fa però ràpid i sense adonar-se de la importància que hi ha en gaudir del temps en el que vivim, sense veure com passa el temps empleat per coses que no són la vida d’un. Les empreses no s’adonen que un treballador relaxat i content rendeix més del vuitanta per cent que un treballador estressat o descontent (i deixeu-me dir què és incongruent que aquells que han de bolcar la seva vida en el treball són els que menys ho fan).
És una contradicció amb tots els aspectes, la societat vol reduir el paro, però demana augmentar les hores de feina d’un treballador cobrant el mateix... La societat vol cobrar més, però delegant feina als demès, convertint-se en gossos... Volem tenir una vida social agradable i sana, però la deixem perdre per mantenir una feina “socialment” més acceptable...
Tot resulta incongruent i insostenible, espero que com a mínim la crisis serveixi per despertar aquests gossos que ens manen…